Lectures dialògiques

Treballem el llenguatge oral a través de les lectures d’obres de la literatura clàssica universal adaptada a les primeres edats, per tant d’estimular el llenguatge oral, el raonament i la reflexió dels valors universals que aquestes obres ens proposen.


Diferents autors defensen que els actes comunicatius dialògics són un recurs molt potent per l’aprenentatge i la inclusió social. Una bona pràctica educativa on es posa de manifest aquesta idea és en la interpretació dialògica de textos.

Aquesta interpretació és la base de les tertúlies literàries com a actuacions d’èxit, amb el desenvolupament d’interaccions dialògiques centrades en la interpretació de textos amb la lectura d’una obra literària clàssica i hi reflexionen durant diverses sessions. És un diàleg igualitari a través del qual recreen els textos clàssics.

La sessió és moderada per una persona adulta, que és la responsable de crear els actes comunicatius dialògics per promoure les interaccions. La seva funció és generar les condicions necessàries perquè no predominin els actes comunicatius de poder, sinó els dialògics.

En respecte per les aportacions de qualsevol persona, creant un clima d’escolta i d’atenció, la diversificació de la paraula i el fet de mirar a qui parla són aspectes bàsics perquè la sessió funcioni i tingui èxit. Normalment, al principi les interaccions se centren la comprensió del vocabulari, però a mesura que es desenvolupen les sessions les preguntes sobre el lèxic perden importància i les contribucions raonades sobre algun aspecte de la lectura guanyen protagonisme  i a mesura que s’avança en l’activitat, els participants adquireixen una millor habilitat per reflexionar, estructurar i presentar les seves idees.

La participació en aquestes sessions afavoreix la transformació de la pròpia visió de la realitat, ja que s’amplien els punts de vista i es reflexiona sobre els temes de què es parla.

També augmenten l’interès i el gust per la literatura  i les habilitats lectores en surten reforçades, així com el coneixement del context històric de l’obra en qüestió.

Aquests aprenentatges permeten que els participants tinguin més eines per exposar arguments vàlids que ajudin a recolzar el seu punt de vista i, per tant, el diàleg esdevé el mitjà per prendre decisions.