INTRODUCCIÓ

34j82zl1

Hem estudiat una cançó sobre els ornitorincs

Vam escollir ser la classe dels ornitorincs i fer aquest  projecte perquè ens feia gràcia aquest animal. Molts de nosaltres havíem vist un famós ornitorinc amb el nom de Perry. Surt en uns dibuixos de Disney Channel, que es diuen “Phineas y Ferb”, i tenen com a mascota aquest ornitorinc.

Vam votar, entre altres opcions, fins que va sortir aquest animal “l’ornitorinc”.

Vam veure fotos, vídeos, cançons, i ens va semblar que ser la classe dels ornitorincs va ser una bona idea!

Quan vam presentar a l’escola que érem la classe dels ornitorincs, ho vam fer força divertit, perquè vam cantar una cançó del grup Gn3 que es diu “ornitorrinco”

Amb aquest treball, hem descobert que treballar en grup, cooperant, és molt positiu. També, en la investigació, en la recerca d’informació, hem après que a internet hi ha pàgines que no són segures o que donen informacions que no són correctes.

Aquí ens veureu treballant amb el  Projecte Ornitorincs

COM SÓN I ON VIUEN?

Per entendre com són i d’on vénen aquests peculiars mamífers, podem visionar aquest vídeo:

>>Ornitorinc<< 

També, entre d’altres, hem trobat un excel·lent video de National Geographic, en anglès, on veiem com és l’ornitorinc, en anglès: platypus

 

magazineplatypus

L’ornitorinc és, juntament amb les quatre espècies d’equidna, una de les cinc espècies vives de monotremes, és a dir, els únics mamífers que ponen ous enlloc de donar a llum cries.

El cos de l’ornitorinc i la seva cua estan coberts per un pelatge marró espès, aquest pelatge atrapa una capa d’aire que manté l’animal en calor (hem de pensar que passa molt de temps dins l’aigua, unes 12 hores, per buscar aliment).

Té unes potes palmejades , que li seveixen per nedar, i un gran bec. Quan neixen tenen unes dents, però se’ls cauen molt aviat, deixant unes plaques còrnies amb què molen el menjar. El seu pes varia entre 700 i 2.400 grams, i els mascles són més grans que les femelles, i mesuren uns 50 cm., mentre les femelles en mesuren uns 43 cm.

Tenen una temperatura corporal d’uns 32 º C. que contrasta amb els 37 º C. de la resta de mamífers. això deu ser degut a una adaptació per aguantar condicons ambientals dures en èpoques passades.

 

 COM I ON VIUEN?

L’ornitorinc és semiaquàtic, això significa que viu a l’aigua i a la terra, però està més temps a l’aigua per caçar l’aliment. Viu en petits rierols i rius, en una zona que va des de les fredes zones muntanyoses de Tasmània i els Alps australians, fins a les jungles tropicals de les costes de Queensland, tant al nord com a la base de la península de Cape York. A  l’interior d’Austràlia la seva distribució no és ben coneguda; està extingit a Austrália meridional (és a dir, al sud), tret d’una població introduïda a Kangarro Island. Ja no habita a gran part de la conca de Murray-Darling, possiblement a causa del declivi de la qualitat de la’igua, provocat per la tala i la irrigació a gran escala. al llarg dels sistemes fluvials, la seva dsitribució és impredictible, sembla estar absent a alguns rius relativament sans, però continua vivint en altres bastant degradats (el curs baix del riu Maribyrnong, per exemple)

250px-platypus_distribution1

LA RESPIRACIÓ

peronrespiraornit16-3ornitorinco_nas

La seva respiració és per pulmons. Les narius les té en el seu bec. Com ha de buscar l’aliment sota l’aigua ha de fer tot un seguit d’immersions que duren, normalment, uns 30 o 40 segons, després es recupera durant uns 20 segons. Però, en captivitat, s’ha vist que, fins i tot, pot aguantar 14 minuts sota l’aigua!!

EL SEU ALIMENT

larvas_grandes1

cucanelc2b7lidgambes

20080304_yabby

L’ornitorinc és carnívor, s’alimenta de cucs anèl·lids, larves d’insectes, gambes d’aigua dolça i yabbies (crancs de riu) que extreu dels rius o rierols amb el mussell. Utilitza butxaques malars per dur les preses a la superfície, on se les menja. Ha de menjar, aproximadament, un 20 % del seu pes en aliment cada dia; això implica que ha de passar una mitjana de 12 hores al dia buscant menjar.

LA REPRODUCCIÓ

cau1

ornitorrinco-dibujo-medium-animaldiversityummz

 Els ornitorincs només tenen un període d’aparellament. Es produeix entre juny i octubre. Després de l’aparellament la femella construeix un cau profund i elaborat de fins a 20 metres de llargada. La femella suavitza el terra amb fulles mortes i canyes perquè faci de llit.

El mascle no juga cap paper important en la cria de la descendència i, després d’aparellar-se, es retira al seu cau.

egs1

platypus-egg1

Pon entre un i tres ous petits que mesuren uns 11 mm. de diàmetre i són un xic més arrodonits que els ous d’ocell.

ornitorrinco_ies_politecnicous1

 Després de pondre els ous, la femella s’asseu al seu voltant. Els ous es desenvolupen durant uns 28 dies, amb uns 10 dies d’incubació exterior.

petito1

Els nounats són vulnerables, cecs i calbs, i són alimentats amb la llet de la mare.

mamant1mareicadells2

Després de 5 setmanes, la mare comença a passar més temps separada de les cries i, quan tenen uns 4 mesos, aquests emergeixen del cau.

LA SEVA DEFENSA

Els ornitorincs mascles tenen una pua calcària a les potes posteriors. Només els mascles produeixen verí des d’unes glàndules que tenen a l’interior de la part posterior del turmell.

Quan pica pot provocar un edema que s’infla. Pot produir la mort en animals petits, fins i tot a animals com els gossos. No mata els humans, però provoca un dolor insuportable que pot durar dies, mesos i, fin i tot, anys. El mal que et fa no té remei, no hi ha cap medicament que te’l curi! Si un dia, per Austràlia, veus un ornitorinc, no el toquis, per si de cas és mascle, no saps el que t’espera!!

potaverioernitorinc

PROJECTE DE 4 t. A

L’escola Joan Blanquer, cada any, i per nivells, fa projectes. Aquest correspon a la classe de 4 t A, del curs 2009 – 10.

En el nostre cas, a més a més de treballar per projecte, hem fet un treball cooperatiu, és a dir, hem establert uns grups de treball per tal de fer l’estudi de cada apartat del tema. Els grups han estat reduïts, de 3  a 5 membres. Amb això, hem aconseguit que hi hagi unes interaccions entre els alumnes, i no només entre mestre – alumne, així han pogut explicar als altres el que han après, desenvolupant les seves capacitats comunicatives, afavorint-se l’aprenentatge i la responsabilitat, en estar els objectius dels components de cada grup estretament vinculats, cadascun d’ells només pot assolir els objectius si la resta aconseguiex els seus.

0451039