cat:Mallerenga carbonera, cast.:Carbonero común, eusk.:Kaskabeltz handi, gal.:Ferreiriño real , port.:Chapim-real, ing.:Great Tit, fr.:Mésange charbonnière , al.:Kohlmeise, it.:Cinciallegra
La primavera és l’únic representant de la família dels pàrids present a Menorca. Té un plomatge molt vistós que combina el cap negre amb les galtes blanques, les parts superiors verdoses i la zona ventral groga amb una “corbata” negra molt més extensa en el mascle. És de caràcter sedentari i es distribueix amplament per tota Europa, Àsia i nord del Magrib. Habita una àmplia gamma de masses forestals i utilitza una gran varietat de cavitats per a fer els nius, ocupant fàcilment tota mena de forats de les construccions humanes i caixes niu artificials. El seu caràcter forestal i insectívor la fan un bon controlador de plagues, com per exemple la processonària del pi. És una espècie fàcilment detectable pels seus cants i reclams i a Menorca la podem trobar a boscos, horts i jardins de tota l’illa.
Estatus: Sedentari moderat

cat:Pit-roig, cast.:Petirrojo, eusk.:Txantxangorri, gal.:Paporrubio , port.:Pisco-de-peito-ruivo, ing.:European Robin, fr.:Rougegorge , al.:Rotkehlchen, it.:Pettirosso

Aquest és un ocell molt comú i familiar per a tothom, rabassut, de postura alçada, amb el plomatge verd oliva al dors, blanquinós a les part inferiors i amb una taca ataronjada que li va des del front fins al pit. Presenta una àmplia distribució a tot el continent europeu i nord del Magrib. És bàsicament sedentari a les àrees de cria del sud i oest d’Europa i estival al nord i est del continent. Aquestes poblacions més septentrionals hivernen principalment a la conca mediterrània. Cria en una gran varietat d’hàbitats forestals, sense descartar parcs i jardins dels nuclis urbans. És un dels ocells hivernants més abundants a Menorca, el qual podem observar a qualsevol punt de l’illa. També és molt nombrós durant els passos migratoris.
Estatus: Hivernant i migrant abundant.

cat:Cadernera, cast.:Jilguero, eusk.:Karnaba, gal.:Xílgaro , port.:Pintassilgo-comum, ing.:European Goldfinch, fr.:Chardonneret , al.:Stieglitz, it.:Cardellino
Fringíl·lid molt popular i de plomatge inconfusible, presenta el front i la gola de color vermell i les ales negres amb una conspícua franja groga molt visible, especialment en vol. Té el bec llarg i fi, molt especialitzat per treure les llavors dels cards, fet que li dóna el seu nom. És de vol àgil amb ondulacions tan marcades que sembla que reboti. És una espècie bàsicament sedentària, excepte a les zones més septentrionals de la seva àrea de distribució, la qual ocupa gairebé tota Europa, nord d’Àfrica i la part més nord-occidental d’Àsia. Ocupa preferentment zones amb arbres disseminats, preferentment hortals, marges arbustius, parcs, jardins i zones herbàcies i ruderals, especialment si hi abunden els cards. A l’hivern es poden observar esbarts força nombrosos.
Estatus: Sedentari abundant, migrant i hivernant moderat