Entro a l’aula i veig un racó amb una tauleta. El veig o no? Aquesta és la pregunta que em faig.
Per una banda crec que és una bona idea deixar una tauleta a l’abast dels infants per tal de que explorin i experimentin fent fotografies però, per una altra banda, hi ha quelcom dins meu, una por, que fa que a vegades no els deixi fer coses que de ben segur són molt apropiades pel seu aprenentatge.
Els nostres infants ja han nascut envoltats de pantalles i estan avesats a fer-ne ús. Són visuals i molt intuïtius i no tenen por a remenar. És per aquesta raó que si tenim una tauleta a l’aula poden fer fotografies de les coses que els criden l’atenció, de les companyes i companys, d’objectes significatius per ells,… Els infants poden veure en els objectes que fotografien coses que per a nosaltres passen desapercebudes.
Els infants tenen una mirada curiosa, innocent i sense prejudicis. Fan fotografies d’allò que creuen que és interessant per a ells. ,Hem d’aprofitar el que fotografien per treure’n el màxim profit.
Sabem que els infants aprenen a través del joc per això és interessant que puguin fer servir la tauleta per a fer fotografies, mentre juguen, en els diferents racons de l’aula ( cuineta, disfresses, construccions,…).
Podem aprofitar les imatges fetes per ells per iniciar una conversa i així treballar el llenguatge oral. És important escoltar el que volen dir i com ho fan.
També podem treballar el llenguatge matemàtic fent comptatge d’elements, seqüenciant diferents imatges, classificant,…
Poden treballar les emocions ( alegria, sorpresa, tristesa,… ), amb imatges de les seves pròpies cares o fins i tot fer-les servir per retocar-les..
Fer fotografies amb la tauleta és una activitat motivadora i inclusiva en la que tots hi poden participar.
Crec que ara ja veig aquell racó que, al principi, em costava d’imaginar.
