Ja fa dos o tres anys vaig anar al camp del Barça.
Vaig anar amb el meu cosí, la meva germana i la novia del meu cosí.
Primer, van venir el meu cosí i la seva novia a casa meva, a dinar i a las quatre, ja varem marxar.
A les cinc i quart ja vam arribar.
El meu cosí ens va comprar les samarretes del Barça i unes trompetes.
Vam menjar uns entrepans.
A les sis va començar el partit. Quan va acabar el Barça havia guanyat la lliga.
A les deu ja vam marxar.
Cristina
Hola, avui a quarts de quatre, he tingut una idea: Banyar el meu hàmster.
I així ho he fet, he posat aigua calenta, i l’he posat dintre, però amb poca aigua.
Després l’he tret de dintre i l’he assecat i l’he deixat per l’habitació.
Després estaré una mica amb ell i el deixaré a dintre la seva gàbia i després jugaré amb mons germans.
Aquí us deixo una foto del meu hàmster Chiqui després de banyar-se.
Dani Ortega
Aquest cap de setmana, vaig anar a Palamós.
Quan vam arribar, vam anar al restaurant de l’amic de la meva mare, que és diu Toni.
A continuació, vam anar al pis on aniríem a dormir aquell dia. El pis era del amic de la meva mare i ell aniria a casa seva.
Després estàvem al pis mentre ell estava treballant al seu restaurant.
A les tres ja va venir i vam anar amb un restaurant a dinar.
Aleshores vam anar a fer una volta per Palamós.
A les set de la tarda el Toni, havia d’anar a treballar al seu restaurant mentre nosaltres vam anar de botigues. Tenia molta gana i estava molt cansada.
A continuació vam anar al restaurant del Toni. 
A les onze de la nit ja vam anar al pis a dormir però no ens recordàvem on estava el pis i la meva germana estava molt enfadada i nosaltres rient.
Al final vam trobar el pis i eren un quart de la nit.
L’endemà, vam anar al restaurant, després vam anar a la platja. Jo em vaig mullar fins els genolls.
Després el Toni ens va ensenyar uns pobles d’allà a la vora de Palamós, que les cases eren totes de pedra, era com si estiguéssim als Pirineus i la platja estava el costat…
Aleshores vam anar a un restaurant, tenia molta gana i vaig demanar una botifarra a la brasa, unes croquetes, patates fregides, un filet molt gran amb salsa de Roquefort, una amanida i un gelat. El cambrer em mirava amb una cara… perquè menjava molt i molt ràpid. El Toni també em mirava amb una cara d’estorat… en un quart d’hora ja vaig acabar de menjar tot.
Després vaig agafar la meva coca-cola i vaig ficar: all i oli, vi, vinagre, salsa de Roquefor i aigua i li vaig posar al got de la meva germana, li vaig canviar i no es va adonar i es va beure allò.
Aleshores, vam anar ja al pàrquing, i vam marxar. A les set vam arribar de Palamós.
A la nit, jo vaig menjar, espaguetis, perquè tenia molta gana.
Ens ho vam passar molt bé.
Cristina
Hola, avui després del pati, ha vingut una senyora de 94 anys que abans era mestra de Mediona i ens ha dit que abans l’escola només tenia dues classes, una pels nens i una per les nenes.
També ha dit que l’escola estava a l’ajuntament.
Alguns han fet preguntes per saber-ne més.
També una altre senyora, que era la seva filla, ens ha dit que viatjaven pel món i que havien anat a l’Índia i a Iran i que havia escrit llibres, per exemple un que es diu Mi Iran.
Ens ha dit que avui aniria a visitar Sant Joan de Mediona, aquí al poble.
Dani
Avui, aquest matí, ha vingut una senyora que es diu Lluïsa i té 94 anys.
La Lluïsa abans era professora de l’escola, però només era professora de les nenes, perquè, antigament, separaven els nens i les nenes.
Ens ha explicat que l’escola era a l’ajuntament de Mediona, on ella vivia. L’ajuntament era casa seva.
La seva filla que es diu Anna Maria, és escriptora i escriu sobre països com l’Índia i no me’n recordo de cap més.
La seva filla la Anna Maria ens ha regalat un llibre que va escriure ella.
Ainhoa
El dia 27 de Març a la carretera de Sant Pere Sacarrera va haver un accident.
Com va passar? Un camió va bolcar pel motiu que sigui. Aquest conductor del camió esta ferit lleu, es va fer mal perquè el camió va donar una volta de campana o més aviat va bolcar amb un pendent.
Què hem de fer a la carretera?
Cal vigilar. Quan entrem en un poble o bé estan fent una carretera nova o l’estan arranjant, el primer que cal fer és anar poc a poc i mirar els cartells de les carreteres i fer cas no anant
més ràpid del compte.
Què passa quan no fem cas per la carretera?
Primerament podem tenir un accident si no vigilem.
En segon lloc, si tenim un accident, la vida no només te la jugues tu si no també la de l’altre que xoques. És molt important que per la carretera no fem el tonto ni ens saltem les normes i senyals.
Tercera si tenim son, ens trobem malament o hem begut alcohol és molt important no conduir perquè en aquells moments no saps cap on vas ni res de res.
Quarta mentre vas en cotxe no pots parlar pel mòbil. Si tens mans lliures si, però cal vigilar perquè molts accidents passen per anar parlant pel mòbil per la carretera.
Com podeu veure a qui us deixem una foto del que passa quan no respectem les normes de la carretera i els senyals.
Avui el meu hàmster s’ha convertit en Supersayan.
Al matí he anat a veure com estaven els hàmsters, aleshores com he vist que s’havia quedat encallat a la roda l’he tret i s’ha anat volant fins al mig del jardí. Aleshores s’ha transformat en supersayan. Aleshores no sé com ha començat a parlar i m’ha dit que jo si que era una rata perquè només li deixo veure els millors capítols de bola de drac i els altres no i així no s’assabenta de com va la sèrie.
També m’ha dit que ara s’anava i que tornaria per la nit per veure Bola de Drac i que era millor per mi que li preparés un bon sopar i no aquelles coses per hàmsters que no li agraden gens.
Aleshores s’ha anat. Al cap d’una estona he anat a veure com estaven i s’estaven menjant a dos hàmsters grans. M’he emprenyat i he anat a mirar Bola de Drac.
A la tarda he estat mirant més coses de Bola de Drac. Quan siguin les nou i mitja deixaré al meu hàmster que miri Bola de Drac però no li posaré un menjar diferent que el dels altres que si no se’m gasta molt a poc a poc el menjar.
Desprès el posaré a la gàbia i miraré Bola de Drac z al Boing.
Núria
El dissabte pel matí vaig anar en bicicleta amb l’Òscar, el Rubén i el Dani.
Vam anar a fer la volta que farem per la bicicletada. Ens va costar arribar perquè no sabia on era i anaven investigant, va ser súper divertit. 
Quan portàvem una hora pedalejant vam veure un cartell que posava la font de Cal Sabater però ja no vam arribar a veure la font perquè volíem anar a Cases Noves. Com que no podíem anar per carretera vam anar pel Maset.
Quan vam arribar vam anar a descansar i de pas a veure el Martí i desprès vam baixar un tros per muntanya i un altre per carretera.
Dissabte per la tarda vaig anar a Cases Noves, vaig anar a fer una volta amb l’Òscar i desprès, en tornar, vam sentir unes veus que deien “Oscar i Ainhoa” era la Trini i el Marti que ens cridaven perquè ells dos van anar a un circuit que vam fer nosaltres. Allà ens vam estar una bona estona parlant i fent tonteries. Desprès vam baixar cap a Cases Noves i vam berenar una coca que la va fer el Marti que era de cabell d’àngel i els pinyons es van cremar, però estava boníssima. Tot seguit vaig jugar a ping-pong amb l’Òscar. Abans de marxar el Marti i jo vam anar al garatge perquè ja teníem fred i ens vam posar a parlar.
A les 8:30 em va vindre a buscar el meu pare
Ainhoa
Avui, explicaré la història del Vegeta mentre estaven el Cèl•lula i els androides.
Quan van venir els androides el Vegeta es pensava que els podia guanyar. Aleshores va dir que ell els mataria, però va quedar en ridícul davant de tots perquè no els va poder guanyar. També quan va aparèixer el Cèl•lula es va enfadar molt perquè no es podia creure que de les seves cèl•lules podien fer una cosa tan lletja…i és que el Cèl•lula estava fet de les cèl•lules del Son Goku i els seus amics.
Aleshores va ser quan a el Goku se li va acudir la idea de que podien anar a la sala de l’esperit del temps que es una sala que quan estàs a dins passes tot un any en un dia i li va dir al Vegeta que ell anés amb el Trunks. Li va contestar que hi aniria però si entrava primer.
Quan van sortir van anar contra el Cèl•lula i va perdre. Aleshores se’n va anar a casa i al cap de deu dies va anar al torneig del Cèl•lula però no va participar. Quan van matar el Trunks ell es va enfadar molt i va atacar el Cèl•lula però no podia fer res perquè el Cèl•lula era molt més fort que ell. Però quan el Cèl•lula estava apunt de matar el Son Gohan el Vegeta el va ajudar a distreure’l.
Però desprès estava trist perquè el Cèl•lula avia matat el Son Goku i a sobre ell no l’havia pogut matar que era el que volia.
Núria
Un dia el Gerard, la Núria, la meva mare, la Lídia i jo, vam anar a una excursió a la font Hortelana.
Vam anar a les nou del matí. Quan vam arribar vam esmorzar. La meva mare ens havia fet uns entrepans de botifarra i dos més de pernil.
Quan vam acabar vam anar sota el Castell de Mediona.
El riu estava congelat i el Gerard, la Núria i jo vam pujar a sobre el gel del riu i la Núria va caure i és va fer molt mal al dit. Més endavant també en vaig caure i em vaig fer mal al genoll.
Quan vam arribar, la meva mare i jo, vam acompanyar, al Gerard i a la Núria a casa seva.
Ens ho vam passar molt bé.
Cristina
Avui la meva germana Olga m’ha enviat unes fotos de l’any passat quan vaig anar a Girona a banyar-me a un riu. Em vaig fer unes fotos amb unes algues lligades en un pal.
Va quedar molt bé.
Aquell dia m’ho vaig passar molt bé.
Us poso aquesta foto al bloc.
Fa molt de riure i em va costar molt fer el ninot amb les algues.
Gerard
