Estem en un moment complex a nivell de classe donat que hem tornat de colònies i demà i dimarts tenen les competències bàsiques per tant és possible que no pengin gaire cosa aquí però jo vull penjar dues fotos:
– Una de colònies que van anar molt bé i es ban portar com mai
– Una altra del futbol 7 que ahir, alguns alumnes de 6è, es van proclamar campions del Garraf Penedès d’una manera clara i amb autoritat.
Felicitats
Avui, hem anat tot el dia a Vilafranca, a fer esports.
He anat amb el grup de color rosa, que érem : la Cristina, el Cristian, el Bruno, l’Alex i el Gerard C . Els esports que hem fet són: Mata conills, basquet, futbol, hoquei i circuit d’atletisme.
Tots aquests esports els hem fet en un matí de les 10:00 a lla 1:45. A les 2:00 hem dinat tots tot seguit a les 3:00 hem anat totes les escoles que hi havia a la pista de hoquei i ens hem assentat a les grades, hem fet el concurs de estirar la corda, nosaltres no hem guanyat i els de Sant Pere Sacarrera han arribat a la final, però han guanyat els de Montagut i dos escoles més.
Ainhoa
Un dia, quan érem petits, el Gerard, un amic que es diu Pol, la meva germana i una amiga meva, vam anar amb els nostres pares a fer una excursió, a la muntanya, a la tarda.
Vam anar a la Font de la Fassina.
Nosaltres estàvem jugant per un camp. Mentre els nostres pares estaven parlant.
Desprès vam berenar uns entrepans, que vam fer. A continuació, els nostres pares, ens van fer unes fotos.
A les nou del vespre, ja vam marxar, tots cap a casa seva.
Cristina
Hola, avui estem a Dijous 19 i us parlaré del meu periquito.
Com es diu? Bonik
De quin color és? És blau fort i groc, també té taques negres. Però el blau per la panxa i sota les ales.
Què li agrada fer? Li agrada anar volant a la cuina, posar-se a la meva cadira i anar al seu “Mini parc” de fusta.
Quan el deixo anar per a casa? El deixo anar des de que m’aixeco al matí fins al vespre.
Dani
Dimarts es va obrir a la circulació la variant, de Sant Pere a Mediona.
Des de fa com un segle que hauria d’estar la variant i ara ja la tenim.
Ja tenia ganes de passar per la variant nova.
Als de Sant Pere Sacarere els hi hem fet un favor molt gran i ara els camions aniran amb una carretera diferent, així no tindrem de la cua que de vegades fem per esperar els camions etc.
Divendres serà el primer dia, per la tarda, que passo per la variant, ja tinc ganes de passar-hi.
A qui os poso un vídeo de la variant nova que hi ha a Facebook.
Ainhoa
Avui dimarts 17 d’abril els nens i nenes de cinquè i sisè hem fet la dissecció d’un peix.
Hem vist les brànquies, el cor i l’estómac.
També li hem posat un pal per la boca i l’hem fet sortir per les brànquies, aquest circuit és el que fa l’aigua perquè el peix pugui quedar-se l’oxigen i pugui respirar i l’aigua surti per les brànquies.
Hem fet una fitxa de descripció del peix i hem fet un dibuix, els altres companys i jo ens ho hem passat molt bé.
Les coses quan es veuen i es poden tocar s’entenen molt millor.
Gerard
Diumenge, pel matí, vaig fer una cursa. Em vaig llevar a les 7:30 em vaig posar el mallot de Tot Vici En Bici i vaig baixar a la cuina a esmorzar.
El meu pare d’esmorzar em va fer un entrepà de llonganissa bastant gran. Quan només em faltaven 5 mossegades, ja estava tipa i no en volia més però la meva mare em va obligar a menjar-me’l tot.
Quan va arribar els nostres amics a casa que el Marc era el meu motxiler ens en vam anar cap al poliesportiu, vam agafar el dorsal i tot seguit vaig anar a la furgoneta del Lluís Ponts el meu entrenador.
El Lluís ens va dir als de “Tot vici en bici”: “anem a escalfar”
Vam pujar fins dalt el cementiri de Sant Joan i vam baixar cap el poliesportiu, seguidament vam fer l’últim tros de la cursa i seguidament vam entrar a dins el poliesportiu i vam començar a fer voltes i a escalfar cames.
A les 9:00 va comença la cursa i tots i totes vam començar.
A la cursa hi havien 20km de pujada i 10 de baixada, era bastant dura. Els corriols i les baixades m’encantaven i les pujades també excepte la última per acabar de rematar del tot que era molt llarga i mai s’acabava.
El meu motxiller és d’Igualada. Normalment sempre és el meu pare però com que es va fer mal al genoll va ser un amic dels meus pares i meu que em va fer aquesta tasca. El que va passar és que aquell amic era d’Igualada i a IGUALADA TOT ES PLA I ELL ENTRENA PER ALLÀ.
Quan va arribar aquí i va veure que tot era pujada i corriols es va quedar parat. La cursa la vaig fer en 4 hores perquè aquell amic que em va fer de motxiler no estava acostumat i el vaig haver d’esperar.
Ainhoa
Pels reis de l’any passat “em van portar” un joc de la Wii de ( The legend of Zelda Skyward Sword), l’Àlex té el mateix i entre tots dos ens anem dient les coses que no ens podem superar i així anem avançant el joc.
Jo l’estic apunt d’acabar perquè em falta molt poc.
El joc és d’aventures i tu ets un noi que has d’anar passant nivells per trobar la seva amiga.
Gerard
Ahir per la nit, el meu pare va anar al lavabo i va deixar la porta oberta del menjador i el Rufí va sortir a la terrassa i com que no ens vam adonar el gat se’n va anar.
Aquest matí, abans d’anar al escola, he fet una volta pel poble als llocs que ell pogués haver anat.
Al final he ant davant de casa meva on es va colar l’altre dia i estava allà dormint. Desprès, quan la meva mare ha acompanyat la Kathia per anar al escola, l’ha cridat i era ell.
El gat estava plorant perquè no sap baixar i vol venir amb nosaltres però té por de baixar.
Al migdia, quan hem sortit de l’escola, hem anat cap a casa, hem menjat ràpid i hem anat les tres a buscar el gat. Hem estat mitja hora mullant-nos i el gat no baixava. Al final l’hem deixat i aquesta tarda la meva mare, el meu pare i la meva germana han anat a buscar-lo, han estat un hora i el gat no ha baixat i no l’han pogut agafar.
El Rufí em fa molta pena, pobret meu, es però que quan li premi la gana vingui perquè si no, llavors si que més igual que s’ensorri la casa, bé salto i l’agafo, perquè hem agafat amb la meva mare i li hem posat menjar.
Aquest gat es molt tonto perquè un altre hagués saltat i ja esta. Aquest té por i no salta.
És tonto.
Ainhoa
Divendres pel matí ens vam aixecar a les 7:00. A les 8:00 vam marxar cap Andorra i a les 10:30 vam arribar. Un cop allà vam anar a Caldea que era el regal de l’aniversari de la Kathia.
A Caldea vam entrar la meva mare, la Kathia i jo, el meu pare no va entrar perquè, com que va caure de la bici, té unes ferides i el metge li va dir que millor que no entrés a Caldea.
Vam entrar i m’ho vaig passar súper bé.
Quan va passar 3:00 hores a l’aigua ens vam anar.
Un cop fora el meu pare ens esperava al cotxe i tot seguit vam anar a dinar, vam anar al BURGUER KING, vaig dinar quatre Nagets amb patates i un gelat de xocolata.
A les 4:30 vam anar al Punt de Trobada.
Vam comprar coses i un cop vam pagar el que havíem pagat vam tornar cap a casa.
Tornant d’Andorra va haver un accident, total que va anar un helicòpter per si havien ferits.
Quan va aixecar el vol va tocar amb les hèlices el cable de la llum i un helicòpter va baixar i va aterrar a la carretera.
Ainhoa
