Ahir em vaig despertar a les nou i a les dotze, vaig dinar perquè, a dos quarts de dues, havíem d’estar a la rotonda de Ódena, on estava el meu monitor d’atletisme.
Quant varem arribar al Prat de Llobregat, estaven competint els cadets, jo havia de córrer a tres quarts de quatre, i vam arribar a dos quarts de tres.
Al meu monitor i jo, vam ser els primers en arribar d’infantils. Vam descansar.
A dos quarts de quatre em va dir que comencés a córrer i escalfar.
A tres quarts vaig començar la cursa.
Vaig sortir amb els estartings, a mitja cursa anava a la segona però em vaig fer mal a la cama. Vaig sentir com si se m’hagués fet alguna cosa als tendons del genoll i em van avançar dos. Al final vaig quedar la quarta.
També havia de fer una cursa de 1.000 metres, però com que m’havia fet mal a la cama, va córrer una altra nena.
Ara no em fa mal la cama. Si camino o faig alguna cosa em fa molt mal.
Vaig veure, als papers, que vaig trigar 12 segons a la cursa i que havia quedat la quarta.
Cristina
