Records

Un dia, quan érem petits, el Gerard, un amic que es diu Pol, la meva germana i una amiga meva, vam anar amb els nostres pares a fer una excursió, a la muntanya, a la tarda.

Vam anar a la Font de la Fassina.

Nosaltres estàvem jugant per un camp. Mentre els nostres pares estaven parlant.

Desprès vam berenar uns entrepans, que vam fer. A continuació, els nostres pares, ens van fer unes fotos.

A les nou del vespre, ja vam marxar, tots cap a casa seva.

Cristina

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *