Al camp del Barça

Ja fa dos o tres anys vaig anar al camp del Barça.

Vaig anar amb el meu cosí, la meva germana i la novia del meu cosí.

Primer, van venir el meu cosí i la seva novia a casa meva, a dinar i a las quatre, ja varem marxar.

A les cinc i quart ja vam arribar.

El meu cosí ens va comprar les samarretes del Barça i unes trompetes.

Vam menjar uns entrepans.

A les sis va començar el partit. Quan va acabar el Barça havia guanyat la lliga.

A les deu ja vam marxar.

Cristina

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Al camp del Barça

  1. Elisabeth diu:

    Quina sort!! Visca el Madrizzzzz…ah! no que era el Barça. 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *