Ahir, per la nit, el meu pare va entrar les bicis del terrat. El meu gat, el Rufí, va sortir i es va quedar a fora. El meu pare no es adonar que el Rufí s’havia va quedar a fora i no el va entrar. Aquest matí quan ens hem aixecat no hem vist al Rufí, tampoc hem fet cas perquè de vegades està dormint per alguna habitació i no es desperta.
Aquest migdia quan hem arribat a casa la meva mare m’ha dit dos noticies una bona i una dolenta.
La dolenta es que no ha vist el gat en tot el matí, l’ha estat buscant i cridant i no el troba. Tot seguit l’he anat a dir a la Kathia que s’havia perdut el gat i la Kathia ha anat a fer una volta pel carrer de darrera a veure si estava i tampoc l’ha vist. Jo l’he buscat per a qui, a casa, i tampoc l’he trobat.
A l’hora de marxar cap a l’escola al migdia he mirat al costat de casa el Jofre que hi ha una casa de arrumbada que ha dins hi ha gats he mirat i l’he vist que estava dormint l’he cridat i no m’ha fet cas. He seguit el camí cap el escola.
A les 5:00 he tornat a mirar i l’he vist despert. Li he dit a la meva mare que el cridés. De cop i volta la meva mare sentia la veu del Rufí i al final ha vist el Rufí que estava plorant perquè no podia baixar. La mare del Jofre ens ha dit que anéssim pel darrera que el podríem agafar.
Ha anat la meva mare i la Kathia. El gat anava cap a elles els feia una mica de cas, sobretot a la meva mare. Llavors he anat cap al darrera, la meva mare m’ha dit que si podia agafar-la per arribar al gat i li he dit que si.
He agafat la meva mare mentre intentava agafar el gat però, quan intentava agafar-lo, s’escapava. Al final, la Dolors, l’àvia del Jofre, ens ha deixat una cadira. La meva mare ha intentat agafar el gat i no hi havia manera. Les tres hem fet veure que ens anàvem i el deixaven.
Llavors el gat ha pensat més i intentava saltar però li feia por saltar així que s’ha girat de esquena. La meva mare ha agafat la cadira ha pujat a sobre, l’ha agafat de la cua i del coll el gat s’ha quedat immobilitzat. La meva mare l’ha agafat i ens hem anat corrents totes tres a
deixar el gat a casa.
La casa és la de pedres no és ni la de color rosa ni la blanca.
Ainhoa
