El nostre gripau

Diumenge al matí vaig anar al carnaval dels petits. Em vaig trobar el Dani i vam anar a donar una volta.
Va venir el germà del Dani, el Sergi, i vam anar a la riera. Estàvem per allà buscant animals quan, de sobte, el Dani va veure un gripau.

Jo, que portava un taper de caramels, els hi vaig deixar al Sergi, va agafar el gripau amb les mans i el vam posar al taper. Dins el taper vam posar força aigua i algues i ens el vam endur.

Quan vam arribar al poliesportiu  li vam dir a la mare i al pare del Dani que havíem trobat un gripau.

Vam decidir cuidar-lo tots dos, el Dani el té a casa seva i jo li porto menjar i el vaig a veure.

I és que els meus pares no me’l deixen tenir a casa, a la meva mare li fa fàstic.

D’aquí un temps, potser, anem a la riera i busquem un altre gripau i els fem criar. He buscat informació sobre els gripaus i mengen cucs de terra, insectes i carn picada.

Quan vagi a casa la meva àvia agafaré cucs de terra que a mi no em fa fàstic i els crio i els agafo.

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El nostre gripau

  1. Elisabeth diu:

    Ja ens anireu explicant com evoluciona el “Gripau”!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *