Quan anàvem a quart de primària, a la festa de fi de curs, vam ballar una cançó.
Un cop acabada, ens vam quedar a sopar, hi havia truita, embotit…
Després, ens deixaven jugar, al cap de trenta minuts, hi podíem pujar, a l’escenari, a cantar al caraoque. La Mar, la Laia, jo i no em recordo de qui més vam pujar a l’escenari par cantar.
Ens ho vam passar molt bé.
A les dotze de la nit jo ja me’n vaig anar.
Cristina
Quant a Servand Casas Mateo
Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps.
També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Quan anàvem a quart de primària, a la festa de fi de curs, vam ballar una cançó.