Els meus ocells

Quan era petita em van comprar un periquito blau i un ocell gris i marró i els vaig tenir com un any. Cada dia els treia per la casa i desprès els agafava i els tornava a tancar… però quan va néixer el meu germà els vam haver de deixar al pis de baix. Un dia ,quan els vam netejar, ens vam deixar la porta oberta i es van escapar. A la tarda , quan vam sortir per veure si els trobàvem , els vam veure morts a la neu . Al cap d’uns anys ens vam comprar un altre i un altre i el teníem tota l’estona lliure per la casa , però al cap de cinc anys és va morir . Llavors ,al cap de dues setmanes em van regalar un altre i el dia del meu aniversari em van regalar un altre però se’m va morir per una malaltia. Em van comprar un altre i ara tinc dos .
Núria

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *