Les vacances de fa tres anys a Andalusia

Un dia d’estiu no sabíem on anar de vacances i tampoc teníem res planejat. El meu pare va fer una trucada als meus tiets avis d’Andalusia i al migdia li va dir a la meva mare que fes les bosses que ens anem cap a Andalusia i dit i fet. L’endemà ens anàvem a Andalusia en cotxe.

Ens vam aixecar a les 5 del matí i a les 6:00 vam agafar el cotxe i vam tirar cap avall. La primera parada va ser de 6:30 a 7:00 a Vilafranca a posar gasoil. La Kathia i jo ens vam posar a dormir i ens vam despertar a les 12:00.

Vam parar a esmorzar. Vam baixar del cotxe a estirar cames i a fer les necessitats i ja estàvem a Valencia. Quan vam acabar d’esmorzar vam pujar al cotxe i vam seguir fent quilòmetres. Des de les 3:30 4:00 vam parar a dinar i estirar les cames.

El meu pare va fer una becaina de 10 minuts i a les 4:30 vam pujar al cotxe i vam seguir fent km fins que vam veure el cartell d¡Andalusia.

Vam arribar a les 7.30 i vam anar al carrer on viuen tots per descarregar les motxilles a casa el Tio Lorenzo. Resulta que quan es van fer les cases van agafar un terreny molt gran i van fer 5 cases en un carrer. Llavors, quan anem a veure els tiets, descarreguem les maletes a la casa del meu tiet Lorenzo i anem a saludar als 4 tiets i la re-besàvia i el re-besavi meu i estem una bona estona.

Un dia d’aquells vam anar a Nerja on van rodar la pel·lícula de Verano Azul amb els meus cosins van anar a passar el dia allà.

Quan vam arribar pel matí vam anar a visitar el poble i després, a la 1:00. vam dinar un plat combinat i a la tarda la vam passar, fins les 7:00, a la platja. A mi estar a la platja em va agradar molt, feia molta calor i la bandera estava en vermell però no hi havia cap guàrdia.

Els meus cosins i jo vam anar i ens posàvem a la sorra i quan venien les onades ens empenyien cap a fora era super divertit. Després, abans de marxar, vam anar a veure el vaixell de Chanquete i ens vam fer una foto. Era molt divertit i jo no l’havia vist mai el vaixell a la realitat.

Desprès vam anar cap a casa del meu tiet Lorenzo, hi té una piscina i ens vam banyar.

Aquí us deixo una foto.

Ainhoa

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *