Una sorpresa inesperada

Un dia els meus pares em van portar a Terrassa al Parc Vallès. Em van dir que aniríem amb una amiga meva a prendre un cafè. I, de sobte pel final de la vorera, vaig veure una nena que es deia Alba i que a l’ estiu estava amb ella a la piscina perquè els seus pares també son d’Estopanyà, un poble que hi ha a l’ Aragó.

Després vaig veure que venien un tou de nens i nenes que són de la colla del meu germà i també vaig a les meves amigues. Em van dir hola i vam anar a sopar a un restaurant que es diu Viena i després vam anar a una bolera i vaig fer un ple, estava dintre del parc.

Ens ho vam passar molt bé.

Mar

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *