Un cap de setmana a Palamós

Aquest cap de setmana, vaig anar a Palamós.

Quan vam arribar, vam anar al restaurant de l’amic de la meva mare, que és diu Toni.

A continuació, vam anar al pis on aniríem a dormir aquell dia. El pis era del amic de la meva mare i ell aniria a casa seva.

Després estàvem al pis mentre ell estava treballant al seu restaurant.

A les tres ja va venir i vam anar amb un restaurant a dinar.

Aleshores vam anar a fer una volta per Palamós.

A les set de la tarda el Toni, havia d’anar a treballar al seu restaurant mentre nosaltres vam anar de botigues. Tenia molta gana i estava molt cansada.

A continuació vam anar al restaurant del Toni.

A les onze de la nit ja vam anar al pis a dormir però no ens recordàvem on estava el pis i la meva germana estava molt enfadada i nosaltres rient.

Al final vam trobar el pis i eren un quart de la nit.

L’endemà, vam anar al restaurant, després vam anar a la platja. Jo em vaig mullar fins els genolls.

Després el Toni ens va ensenyar uns pobles d’allà a la vora de Palamós, que les cases eren totes de pedra, era com si estiguéssim als Pirineus i la platja estava el costat…

Aleshores vam anar a un restaurant, tenia molta gana i vaig demanar una botifarra a la brasa, unes croquetes, patates fregides, un filet molt gran amb salsa de Roquefort, una amanida i un gelat. El cambrer em mirava amb una cara… perquè menjava molt i molt ràpid. El Toni també em mirava amb una cara d’estorat… en un quart d’hora ja vaig acabar de menjar tot.

Després vaig agafar la meva coca-cola i vaig ficar: all i oli, vi, vinagre, salsa de Roquefor i aigua i li vaig posar al got de la meva germana, li vaig canviar i no es va adonar i es va beure allò.

Aleshores, vam anar ja al pàrquing, i vam marxar. A les set vam arribar de Palamós.

A la nit, jo vaig menjar, espaguetis, perquè tenia molta gana.

Ens ho vam passar molt bé.

Cristina

Quant a Servand Casas Mateo

Només puc dir de mi que sóc una persona profundament millorable i en aquesta tasca estic des de fa molt de temps. També he descobert que en aquest camí de millora es perden amics, es guanyen enemics però es creix en riquessa interior, amics de veritat, capacitat de creació i valorar allò que és important.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *