La Mar Fernández ens fa arribar dues poesies:
Carnestoltes
(Joana Raspall)
Ha arribat el Carnestoltes
i el febrer s’ha disfressat.
S’ha posat una carota
de marçot esvalotat;
s’ha guarnit amb vel de pluja,
-com si fos el maig mateix-
i amb una faldilla llarga
feta de tarda que creix.
i el febrer s’ha disfressat.
S’ha posat una carota
de marçot esvalotat;
s’ha guarnit amb vel de pluja,
-com si fos el maig mateix-
i amb una faldilla llarga
feta de tarda que creix.
Malgrat la seva disfressa,
no podrà enganyar la gent si no
s’afegeix dos dies.
no podrà enganyar la gent si no
s’afegeix dos dies.
Ai, febrer, que ets innocent!
Cuina d’autor
Ja hi som!
Ja hem acabat la disfressa.
Preparats, ens diu la mestra,
per sortir a donar un vol ?
Xino-xano, sense pressa,
carreguem tots la caseta
i amb les banyes enlairades
surt la plaga de cargols.
Pares, mares, avis, àvies
i la tieta Consol,
que ja no té fred al veure
al seu estimat fillol.
Aquí a la plana de Lleida,
a la llauna, a la cassola,
a la brasa o a l’escola,
els cuinem com vostè vol.
