La primera gran copa!

El diumenge al matí vaig anar a fer una cursa a la Joncosa.
A les 6:30 del matí em vaig aixecar, m’ho vaig preparar tot vaig esmorzar i vam anar fins a Vilafranca. Havíem quedat allà amb el meu monitor el Lluís, quan va arribar el Lluís vam anar a la Joncosa ell anava el primer per guiar-nos.
Un cop allà eren les 8 feia molt fred, estàvem a set sota zero. Vam baixar del cotxe, tot seguit vam anar a buscar el dorsal. Em va tocar el dorsal 45 i al meu pare 46.
Ens van donar una bossa que a dins hi havia un sortit de patés, 1 tetra-bric de caldo d’Aneto i una barreta energètica.
Quan vam acabar de posar els dorsals a la bici ens vam esperar a fora i anàvem preparant les bicis. Al meu pare se li va congelar el canvi i no podia canviar. Li va posar oli i ja anava bé. No em vaig endur cap jaqueta o abric, vaig agafar una jaqueta de xandall i tenia molt fred tot i que el meu pare em va deixar un polar que tenia ell de color gris i la meva jaqueta d’anar en bici.
A les 9 era la sortida. El meu pare i jo anàvem junts i fèiem la curta de 25 km.
Quan estàvem preparats al senyor que havia de donar la sortida es va enrotllar a explicar com era la Joncosa i la cursa i amb aquell fred que feia la gent li va començar a dir que calles i que ens deixes sortir perquè ens estàvem morin de fred.
El meu en questa cursa anava de “motxiller”, m’animava i anàvem parlant. Anàvem els últims i, poc a poc, al meu ritme, vam avançar uns 50 nois i noies.
Quan quedava uns 2 kilòmetres per acabar hi havia un corriol pel que baixava una dona caminant i la vaig avançar però desprès, al camí, hi havia una corba i, en comptes de fer la corba tancada la vaig fer oberta i llavors ella hem va avançar.
Quan vam arribar a la meta estava molt cansada. Al cap de 5 minuts va arribar el Lluís i el meu pare li va dir que preguntes si jo havia fet pòdium perquè si no marxàvem.
I sí que havia fet pòdium, havia quedat la primera absoluta de totes les noies i nois de la carrera curta.
El meu pare estava súper content, em va fer fotos amb la copa. També jo estava molt contenta. Em vaig fer una foto amb el meu entrenador i ens en vam anar cap a casa.
És la primera copa gran que tinc.
Ainhoa