Tot va començar un dia de Reis que un nen que es deia Martí i un altre que es deia Gerard em van dir que si jo volia anar amb bici amb ells. Resulta que els vaig dir que si però no en sabia gaire d’anar en bici.
Ells dos em van dir que anés amb ells que m’agradaria. Tots tres vam tenir una convers i desprès d’acabar-la … dit i fet! Vam quedar per desprès de festes de Nadal.
Aquell dia va ser molt dur per però quan es va acabar la pujada la meva cara va canviar perquè eren trialeres i jo no havia anat mai per unes trialeres. El Martí i el Gerard el primer que em van dir va ser:”cul enrere i ves frenant”
Els vaig fer cas però tot i així vaig caure deu cops de la bici. Però la qüestió és que quedant amb ells dos vaig millorar molt i mica en mica m’he anat sortint.
Qui ho havia de dir que ara faig curses i quedo segona i m’agrada la bici quan abans quan tenia 7 anys no m’agradava gens ni mica.
I al final tots tres som uns bons ciclistes.
Ainhoa Aguilar
