Aquí us deixem una presentació Prezi per recordar el que hem après a classe.
Aquí us deixem un enllaç per tal que podeu practicar per al control de Llengua. Heu de clicar damunt la imatge per tal d’accedir-hi.
Sols apareixen les frases enunciatives, exclamatives i interrogatives… però cal que recordeu que també hi ha les imperatives (les que donen ordres)
Recordeu que …
una entrada és cadascuna de les paraules que cerquem i consultem en un diccionari.
una accepció és cadascú dels significats que té una paraula. Porten sempre un nombre al davant.
Per fer la imatge més gran, cliqueu al damunt!
El mot Halloween (Hàlouin) fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica “Samhain” literalment vol dir “final de l’estiu”. El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d’any. En aquella època, s’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l’arribada del cristianisme s’establí el primer dia de novembre com a dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d’octubre es convertí en All Hallows Eve (anglès antic per All Saints Eve, és a dir: “vigília del dia de Tots Sants”, ja que hallow és un mot que en anglès antic significa “sant” o “sagrat” i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag), d’on va sortir la paraula Halloween.
Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d’aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d’Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món.
Ben entrada la tardor se celebra a Catalunya una tradició popular i arrelada, la Castanyada, concretament el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i en algun lloc l’endemà, dia dels Difunts.
La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l’estiu s’ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.
La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. D’aquesta manera, s’adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l’antiguitat.
I el costum de menjar castanyes per Tots Sants, quin origen té? Doncs, no és gens clar. Una interpretació popular el relaciona amb l’antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons que sembla, els campaners, després de fer repicar les campanes amb força durant una estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb un traguinyol de vi; moltes vegades els campaners no estaven pas sols, els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós.
És d’aquesta manera, prou curiosa, que potser va néixer una tradició que ja s’havia generalitzat a la fi del segle XVIII.
Aquí teniu unes quantes activitats per fer.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rbTXlbkpaUw[/youtube]
Cliqueu damunt les imatges i les veureu més grans.
Aquí us deixem uns quants enllaços per tal de que podeu practicar.
Aquí teniu la definició.
