La tradició de menjar la mona el dilluns de Pasqua ve de lluny, però sabeu els seus orígens, la seva història?, ara la explicarem.
La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de primavera. Està documentada almenys des del segle XV, tot i que es creu que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre. És a mitjans del segle XIX quan les mones perden tota la seva senzillesa i la seva presentació es torna més complicada i més sofisticada.
La primera mona de Pasqua representativa d’una escena de la que es té notícia segons el costumari de Joan Amades data de 1875 i mostrava al conseller Joan Fiveller jurant fidelitat a la ciutat abans d’anar a vindicar el dret del ciutadà davant el rei Ferran d’Antequera.
Els valencians, així com molts menorquins, que van emigrar a Algèria durant el segle XIX i que en bona part es van establir a Orà, van portar-hi la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua.
A l’igual que el Carnaval i altres tradicions, els seus orígens no són clars, però es basen en d’altres de l’antiguitat com: les muníquies, celebracions gregues dedicades a la deessa Artemísia; les pascorals, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous.
Les pistes per saber d’on prové la paraula ens porten a l’àrab antic, on per mûna s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de monus (present o ofrena). En llatí existeix també la paraula munda (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.
“Festes de Cincogèsima/també les de Nadal/les de Pasqua florida/són les millors de l’any.”
I ara us deixem un vídeo per si voleu fer-ne una!!!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fdCBe1_0Sws[/youtube]
