La festa de Sant Medir té els seus orígens, segons la tradició, en la figura del sant que va viure cap a l’any 303 a Sant Cugat, prop de Barcelona, durant el domini romà de l’emperador Dioclecià. L’emperador va perseguir cruelment els cristians.
La llegenda ens diu que Sever, bisbe de Barcelona, va fugir d’aquesta ciutat amb uns cristians més, direcció Sant Cugat; en passar per la masia d’en Medir, aquest estava plantant faves i poc després quan arribaren els romans, les faves havien granat. Els romans, pensant que els enganyava o que s’havia obrat un miracle, el van apressar i posteriorment el van matar.
Al lloc on va viure el sant existeix una ermita que és el punt de reunió de totes les colles. Cada any, el 3 de març , se celebra un romiatge que va començar l’any 1830 quan un forner del barri de Gràcia, en Josep Vidal i Granés, per complir la promesa que havia fet al sant pel seu guariment va anar tocant un sac de gemecs i muntat dalt d’un cavall tot fent una passejada pel barri.
Els següents anys el seguiren familiars i amics tot formant la primera colla, la del Vidal. Després en vingueren d’altres, de Sant Gervasi, Sarrià, Sants, fins al punt que el Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa aplegant aquell any unes 300 persones.
