[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=FP9ZNw8PAmc[/youtube]
L’escriptor Prudenci Beltran, a l’any 1910, ens parla dels aiguamolls de l’Empordà a la seva obra Proses bàrbares, referint-se a les maresmes de Sant Pere Pescador.
“En canvi, en dies de tempesta, les fotges negregen en les gorgues; les perdius rascles passen acarrerades i rabents; els ànecs, als quals el mar enfurismat no dóna habitament, revolen seguint indecisos i desconfiats; les fredelugues voleien per les closes com trossos de paper, a mercè de les regolfades de l’ oratge, i, molt enlaire, seguint una ruta sols d’ ells coneguda, passen grans camallargs d’ ales amples com llençols, el coll estirat, les potes enrera, marxant en ordre, com un rengle de misterioses creus fugint de la terra, devers regions ignotes.”
L’escriptora Mari Àngels Anglada també ens parla en dos poemes dels aiguamolls: el primer, quan es volien destruir i, el segon, deu anys després amb la creació del Parc Natural dels Aiguamolls.
“Envaireu aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del Nord?”
“No han destruït aquest recer vivent
que ja lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del nord.”
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SnVADDNUa84[/youtube]
