Aquesta entrada recollirà les vostres idees de la visita a la Classe i a l’Escola.

Des de bon començament a la Classe del Bruixot ens van cridar l’atenció els esquemes que Jorge Oteiza feia per a expressar les seves idees. Hem sabut que tenia pissarres a molts llocs de casa seva en concret a l’estudi i al seu laboratori experimental. També en tenia a prop del llit per si alguna nit calia anotar alguna idea de forma ràpida. L’elaboració d’aquests esquemes ha suposat fer un plantejament diferent al de la narració escrita. Cal explicar grans idees fent servir el traç i alguns símbols. Els esquemes d’Oteiza són molt expressius i els hem vist formant part de les seves explicacions als vídeos que sobre l’autor hem mirat.Els nostres esquemes volen tenir relació amb les idees filosòfiques del gran escultor basc. A sobre de l’esquema hem fet una petita explicació del nostre treball. 

A l’escola, celebrem St. Jordi d’una manera molt especial. Ho fem tot manualment i, tota l’escola es reuneix treballant sobre un mateix tema, aquest any, hem treballat sobre un escultor Basc, Jorge Oteiza. Amb aquest escultor, hem trobat molts temes per repartir entre cada classe el tema que li interessava, com hem dit en un article anterior. A la classe, ens han interessat sobretot dues coses, les seves escultures i els esquemes dels seus pensaments filosòfics. Aquest any, la festa de St. Jordi, promet. Ah, per cert, hi esteu tots convidats!

L’Eulàlia ha fet un comentari a l’article sobre la seva conferència. Moltes gràcies de part de la Classe i de tota l’Escola.

Estimats bruixots! Sabíeu que Oteiza saltava del trampolí al mar amb les mans a l’esquena?I sabíeu que de nen, quan anava a escola, passava per la platja d’Orio i recollia les ostres que el mar havia deixat sobre la sorra, les obria, les posava en un vol i se les bevia per esmorzar?I sabíeu que quan anava a Madrid, una gran capital per a ell que era de poble,i s’havia d’aturar en un semàfor, quan es posava verd caminava fent salts i fent tota mena de gestos divertits perquè no se li contagiés la cara seria dels vianants que havía estat observant mentre esperava que canvies el color del semàfor?

El dimecres passat, dia 18 de març, va venir l’Eulàlia Bosch a fer-nos una conferència sobre Jorge Oteiza. Ella ens va fer l‘explicació en primera persona perquè va tenir el plaer de conèixer a aquest escultor basc. L’Eulàlia és una d’aquelles persones que, com deia Jorge Oteiza, sempre es proposen pensar “què passaria si?” Eulàlia Bosch va conèixer en persona Jorge de Oteiza Enbil. Ella el tractava com a “el Maestro”. A l’Eulàlia li agrada molt l’escola el Puig, perquè és una escola ,segons les seves paraules ,que és com si pensés “I QUÈ PASSARIA SI…”, i és com si l’escola tingués vida pròpia i al  cap de molta estona de reflexió diu… “POTSER”, “TAL VEGADA”, “I SI”…

També ens va explicar que un conferenciant, quan es mou és seguit per la vista de qui el mira, en canvi, una “obra d’art”, com per exemple una escultura d’Oteiza, està quieta, i és el públic qui es mou per mirar-ho des de tots cantons i fer-li fotos, del dret i del revés. L’Eulàlia ens va explicar que Oteiza de petit anava a la platja a uns forats que hi feia, s’hi posava dins i se sentia protegit, no sabia ben bé del què, però se’n sentia, i de vegades mirava el cel. El 1959, Oteiza va dir prou a l’escultura, perquè ja sabia tot el que volia saber. Ell sabia que si seguia es repetiria, i aleshores es va passar a l’educació, fins i tot va fer una proposta de fer un model d’escola, però no l’escoltaven.

L’any 2.000, amb l’ajut d’Eulàlia Bosch, van fer una exposició a Sant Sebastian, era com una mena d’homenatge a Oteiza.En aquesta exposició, Jorge Oteiza va demanar als que feien l’exposició que no la fessin neta i polida, perquè ell deia que en una exposició o en un museu no hi havia d’haver silenci. La gent havia de poder comentar què li semblava l’escultura o què li feia pensar, perquè les escultures d’Oteiza, feien pensar molt a la gent que les mirava. Jorge Oteiza, era un escultor i filòsof. Les seves escultures les pensava molt abans de fer-les. Quan entraves a l’exposició, veies una escultura, blanca i negre, el blanc del guix i el negre de la pissarra. Després, quan entraves més a dins, veies una paret molt gran i mitja era de color blanc i mitja de color negre.

A Jorge Oteiza li agradava molt el marisc, per exemple, les ostres, llagostins i gambes i llamàntols. Quan convidava, cosa que li agradava molt, se n’anaven a un bar o restaurant, demanava marisc per a tots. Una vegada a les persones que havia convidat els  va dir: “Però Maestro porque no comes tu?” “Es que yo no tengo dientes” . L’Eulàlia ens va ensenyar el treball d’Ana Marín que va fer més de 100 fotografies   i retrats de Jorge Oteiza, i cada una de les fotografies era d’un estat d’ànim diferent, com per exemple: enfadat, content, malfiat, admirador de la natura, bromista…

A l’Eulàlia, li agradava molt com Oteiza aconseguia el buit. L’art necessita que no et sàpigues “al peu de lletra” el que és o hi ha. Quan varen fer el catàleg, es van acabar de seguida, però n’ha guardat un per a l’escola, té dues cares, una blanca del guix amb escultures i l’altra, negra de la pissarra amb un bon tros de text, però per llegir-ho, n’has de tenir ganes. També ens va comentar que un filòsof del segle XVI anomenat Atús va dir “ Els homes pensen perquè tenen mans” . Ens va donar l’explicació d’aquesta frase, l’home pensa com fer servir les mans, perquè en un moment determinat, comencem a tenir mans, perquè abans gatejàvem, i era com si tinguéssim 4 peus. El resum o traducció de la frase és “Els homes pensen per com fer servir les mans”. Diu que va ser una gran experiència. L’Eulàlia ens va explicar moltes més coses molt interessants sobre Oteiza, les seves escultures i les seves idees… el cas és que va ser molt interessant.  

 Aquí deixem un petit tast de les idees que volten pels nostres caps gràcies al treball amb Jorge Oteiza. Les ha recollit la Queralt.
Per veure els espais buits primer els has de veure ben plens.

Els espais buits estan plens d’oxigen, aire, pols, llum natural i artificial…L’aire sempre l’estàs tocant. Sempre estàs amb l’aigua, perquè a dins del teu cos està ple d’aigua, perquè si no tens aigua no pots viure. Un espai buit està ple de llum natural, perquè la llum del sol, sempre està per tot arreu. On hi ha lloc per on pugui entrar, però a la nit, les coses no tenen llum, no tenen energia, la llum ens dóna energia.

Si estàs en un lloc on hi ha llum, i tanques la mà, si no hi ha cap forat, és fosc, no com l’aire, que si tanques la mà l’agafes.La música no es pot veure ni es pot tocar físicament, però en canvi, es pot escoltar. Els sentis no es veuen ni es poden tocar. Els pensaments tampoc es poden veure ni tocar.

La llum no es pot agafar.Res està buit, perquè tot està ple d’aire.Mai et quedes sense idees ,perquè penses que no tens cap idea, però això ho estàs pensant. Només deixes de tenir sentiments i idees quan estàs dormint. Quan arriba l anit, estàs cansat, i per això dorms i descanses.

En canvi, quan és de dia, està en plena forma perquè a la nit has descansat. I per això el sol, la llum del sol (del dia) dóna energia. Els pensaments poden estar buits, però nosaltres no podem estar buits de pensaments.La imaginació només la pot veure la persona que s’ho imagina, en canvi, les altres persones no ho poden veure. Si fas teatre, a vegades, t’has d’imaginar alguna cosa, i l’altre gent no la veu, només tu.