Amb motiu de l’aniversari de la mort d’en Joan Brossa, vam participar a”L’abloccedari“. Aquest esdeveniment l’organitzaven  persones que tenen blocs públics. Un dels organitzadors ens ha enviat un comentari. Voleu llegir-lo? 

Víctor Pàmies i Riudor

És fantàstic aprofitar Brossa amb els nois!

Realment ha estat un plaer organitzar aquest homenatge a Brossa i ens hem quedat sorpresos de la resposta i qualitat de les aportacions.

Gràcies per participar!

La irrupció dels blogs i del web 2.0 han permès compartir a la xarxa moltíssims materials i endegar iniciatives personals ambicioses i rigoroses.

Aquesta tasca no sempre obté una recompensa econòmica. Però la millor recompensa és veure com són utilitzades a les escoles pels nostres infants.

Gràcies a vosaltres per obrir-los la porta de la Cultura amb majúscules!

 Gràcies a vostè. És un honor per tots nosaltres.

L’artista  Pep Callau va enviar un missatge que ha arribat a la classe del Bruixot. El text que llegireu a continuació estava escrit damunt de la seva fotografia.

“Els pallassos sense fronteres demanem als representants oficials dels exèrcits mundials en general i als alts comandaments de l’exèrcit israelià en concret el següent:
Els pallassos podem fer riure nens malalts, nens famèlics, nens soldat, nens treballadors, nens prostituïts, nens refugiats, nens ferits de metralla, nens mutilats, etc…
Però ens és del tot impossible fer riure els més de 100 nens que vostès han matat l’última setmana.
Atentament,
Un pallasso sense fronteres.
I que vostès ho bombardegin a gust.
PEP CALLAU”

El missatge ens volia fer reflexionar sobre la guerra entre Israel i Hamas. Els “pallassos sense fronteres” (ell en forma part), poden fer riure a milions de nens de qualsevol condició, però no als més de 400 nens que han estat morts durant l’últim mes de desembre – gener i s’acomiada dient que el president d’Israel que continuï bombardejant de gust.

Estem parlant de la guerra que tenen Gaza i Israel que, es bombardegen sense descans, per un terreny d’uns 25 Km² (40 km de llarg i 10 d’ample) . Gaza està situada a l’est de la Mediterrània enganxada a l’aigua, i Israel, està just al costat de Gaza, cap a l’est. Els habitants de Gaza no es poden escapar perquè està envoltada d’Israel, que els té separats per un gran mur, el mur de Gaza, del Mediterrani i d’Egipte. Us preguntareu “i perquè no se’n van per Egipte?”, doncs perquè els presidents d’Egipte i d’Israel s’han posat d’acord perquè no s’escapin. També sabeu perquè no van pel mar, oi?, doncs perquè Israel ha posat molts vaixells de guerra i quan aquests veuen venir algú, no el deixen passar. Aquests vaixells són donats pels Estats Units d’Amèrica, que va a favor d’Israel. Gaza forma part de Palestina, que a la vegada s’està discutint amb Israel per la capital, Jerusalem. Aquesta ciutat està entre la frontera de Palestina i d’Israel. Gaza és poblada per més d’un milió de persones i com que són tants no hi caben. Aquest conflicte fa mols anys que dura, ben bé des del 1967.   

Guillem Martínez

Un cop hem tornat de vacances ens hem trobat amb un munt de coses que els tres Reis de l’Orient ens havien deixat. Hem trobat jocs de sobretaula, estris per la classe, alguna pilota… També hem compartit els llibres que des de cada casa han arribat i que formaran part de la biblioteca del Cicle. Han arribat també diccionaris i atles que ens feien molta falta.

Hem vist que els Reis d’enguany han estat molt tecnològics. Ens han dut un llapis digital per cadascú de nosaltres. Aquest llapis ha de servir per a desar la informació que elaborem des de casa o a l’Escola amb els ordinadors. Per començar, hi hem copiat les fotografies que hem fet durant el primer trimestre. També ens hem trobat una pissarra nova i blanca i un canó projector.

A part d’aquests estris també ens han dut un sac de bons propòsits i bons desitjos per aquest any 2009. Bon trimestre a tots i totes els lectors d’aquest bloc.

Amb aquest poema de Josep Carner us desitgem molt bon any nou.

ANY NOU

Ni l’astròleg no sap, dia primer,

u rigorós que un poc de vida ens dalla,

quines estrenes ens darà potser:

angoixa, amor, traspàs o revifalla.
Natura és erta, sense afany ni esquer,

i l’aire és buit i la gelada calla.

Un salut regalima en el cloquer;

mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.
¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?

Nou any és nou engany; en vida incerta,

jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.
Oh Veritat, tu sola coronada

ben al dellà dels tombs de l’estelada!

Sigues-me llei i certitud i pau.
(Josep Carner)