Amb motiu de la festa de l’hivern hem estat treballant la relació que van tenir en Picasso i Stravinsky. Nosaltres ens hem centrat en el ballet Pulcinella . Aquesta és l’obra que van treballar els dos artistes. Stravinski era músic i Picasso era un artista plàstic. Van col·laborar entre ells diverses vegades per fer possible l’escenografia d’obres musicals. Una d’aquestes obres és la que hem escollit nosaltres . Cada classe treballava en inventar-se una de nova història de Pulcinella amb la condició que passés a una altre ciutat o poble diferent, nosaltres vàrem triar l’antiga Grècia, per això el teatret està representat com si fos la ciutat d’Atenes , amb mercats i cases antigues i fins i tot el temple Partenon.

Esperem que us agradi la nostra història.

“Pulcinella”

Tot va començar a l’antiga Grècia, quan un home anomenat Pulcinella caminava pels carrers d’Atenes.

En aquell temps les cases d’allí eren molt diferents de les d’ara. Les edificacions tenien les façanes de pedra i les finestres estaven rodejades de totxos antics. Atenes estava envoltada de muralles que la protegien d’atacs dels enemics. Als afores de la ciutat hi havien muntanyes i turons des d’on es podia veure el paisatge molt bé i on s’hi havia construït temples en honor dels déus. En aquell temps hi havia moltes escultures i figures antigues que decoraven indrets com places i palaus. Tot l’ambient respirava un to càlid i mediterrani. El color més típic de les cases era o bé ataronjat tirant a vermell clar, o groc tirant a marró molt clar. També es trobaven edificis marrons o marrons clar. Els balcons i les portes de les cases estaven fetes de fusta. Tothom anava molt atrafegat, persones i vehicles. Cal pensar que en aquell temps es transportaven les mercaderies amb cavalls o carros que omplien tots els carrers.

En Pulcinella era elegant i eixerit. Anava vestit amb una túnica blanca i una samarreta per sota de la túnica que es treia quan feia molta calor. No portava pantalons ja que la túnica li arribava fins els genolls. Portava unes sabates negres que li facilitaven caminar més bé pels carrers pedregosos d’Atenes. Sempre cantava i tocava música, i per això enamorava a totes les dones que passaven per allí.

Cal saber que el nostre personatge sempre tenia dones que anaven darrera seu, i l’admiraven. Però el seu problema era que ell ja tenia dona. La seva dona es deia Pimpinella. Era molt gelosa, i per això, li va prohibir que anés amb les dones que el volien enamorar. També era molt tossuda.

Pulcinella no li feia mai cas. Sempre feia el que volia. La seva dona ja n’estava farta que anés amb la primera noia que passés.

A Atenes hi havia un mercat, i Pulcinella sempre anava a comprar el menjar allí, plàtans, pèsols, pans… També hi venien ceràmica, gerros amb sanefes decorats, pots, bols, plats…. Aquest mercat estava situat al bell mig de la ciutat. Els productes estaven a la vista dels compradors sobre de taules de fusta.

Les eixerides dones atenenques anaven vestides amb vestits llargs i blancs, i amb unes botes de taló. En Pulcinella sempre se les trobava comprant el mercat, o abocades als seus balcons.

Les dones sovint sortien als balcons mirant en Pulcinella com tocava música, i caminava pels carrers. Aquest indret Pulcinella passava més temps. Allà on es trobava amb les dones que el seguien durant tot el dia observant-lo. A part de mirar les noies, el nostre personatge també contemplava molt el temple des de lluny. On de tant en tant es veia amb les sacerdotesses. Això sí, havia d’aixecar el cap perquè estava dalt d’un turó!

Els pretendents de les dones que estaven amb Pulcinella estaven molt enfadats perquè a ells no els feien cas. Les noies només parlaven de Pulcinella i de Pulcinella.

Un dia a la nit,en fer-se fosc, Pulcinella va sortir a fer un tomb pel port, al costat del mar. Els pretendents, que estaven molt gelosos, es van barallar amb Pulcinella i li van prendre la roba. Per tant Pulcinella anava amb roba interior.

L’endemà al matí els pretendents es van ficar la roba de Pulcinella i van anar a cantar i ballar davant de les cases de les seves dones. Però llavors Pulcinella, va passar per allí tocant música. Les dones es van adonar que els nois d’Atenes tenien la roba del seu pretendent. Van baixar al carrer i tot abalançant-s’hi els van treure la roba i la van donar a Pulcinella. Llavors van ser els pretendents els qui van anar amb roba interior i es van quedar sense dones. Llavors ells van fer el ridícul, que es el que volien que li passés a Pulcinella, perquè no volien que ell els prengués les seves dones.

Un bon dia quan Pulcinella es dirigia cap al carrer per anar a comprar al mercat, es va trobar la seva dona. Ella no li va dirigir la paraula, perquè estava molt enfadada amb ell. Pulcinella volia explicar-li el que va passar el dia anterior amb els pretendents i les dones, però no li sortien les explicacions. Quan la seva dona es va allunyar de la seva vista Pulcinella es va quedar allà quiet acompanyat només per un fluix cop d’aire que tot just el despentinava. Finalment Pulcinella va començar a caminar, es dirigia cap a casa seva, on hi havia la seva dona. Va entrar a casa i va anar al menjador posant la mirada cap a la seva dona. La seva dona no li va dir res però ell va explicar-li el que va passar i com se sentia per no estar amb ella i no fer-li cas. Ella no va dir res, però va pensar en la resposta que podia donar-li. En canvi en Pulcinella va pensar que parlava amb les parets. La seva dona li va demanar perdó i la cara de Pulcinella es va alegrar molt. Des d’aquell moment van viure feliços i s’estimaven. Però això sí, Pulcinella cada dia sortia al carrer i veia a les dones, però no els feia cas, perquè ara ja tenia una dona i només en volia una. Però els pretendents de les dones i les dones no van poder estar mai junts, perquè les dones encara seguien enamorades de Pulcinella.