El Pla d’Urgell es caracteritza per la horitzontalitat de la superfície. No hi ha cap indret en la comarca amb un pendent superior al 2%, a excepció d’una petita àrea situada entre els termes de Torregrossa i Miralcamp. Les elevacions dels plans de Miralcamp i el de Margalef i algun tossal als municipis de Linyola i Bellvís són els únics accidents geogràfics que trenquen la plana.

La intervenció de l’home per ampliar la superfície cultivada ha fet desaparèixer tossals i elevacions. Resten algun testimoni com el tossal de l’Infern i la Fita Alta al terme de Torregrossa, el tossal Roig, de 213 m d’alçada, situat al terme de Bellvís, i el tossal del Barretpicat, de 238 m, de Linyola.

La simplicitat del relleu es materialitza en un seguit de dipòsits tous de sorres, margues i argiles de l’oligocè, l’erosió dels quals deixà al descobert els dipòsits de gresos que conformen els tossals abans esmentats. Aquests materials estan recoberts per una extensa capa de graves del quaternari, constituïdes per pedres cantelludes.