El creixement econòmic de Catalunya ha modificat els hàbits de consum alimentaris, que ha derivat cap a un major consum de proteïnes d’origen animal com la carn, els ous i la llet. La necessitat de produir més i millor ha propiciat una ramaderització industrial que ha ocupat un lloc prominent dins de l’economia de la comarca.

Les unitats ramaderes que es dediquen a la cria del porcí continuen essent les més presents malgrat la pesta porcina i la problemàtica mediambiental que representa. La gestió dels purins ha obligat l’administració a regular les infraestructures i la gestió de la cria de porcs amb una normativa que ha propiciat que molts dels petits ramaders abandonin la cria del porcí.

En segon lloc hi ha la producció d’aviram es el segon en importància, centrat bàsicament en la cria de pollastres. La resta de ramaderia és molt poc significativa per al conjunt de la economia de la comarca. La localització d’unitats ramaderes més significativa es dóna a la població de Torregrossa. L’any 1999, de les quasi 160.000 unitats ramaderes de la comarca, 32.248 estaven ubicades en aquesta població. En el conjunt de la comarca, les porcines representen el 21,86%, l’aviram el 19,52% i les bovines el 12,56%.

Vila-sana era la segona població en nombre d’unitats ramaderes amb 20.992 unitats. Les porcines representen un 7,7%, l’aviram un 22,79% i les bovines un 11,45%.

La població amb menys concentració de bestiar era Fondarella, que solament comptava amb 47 unitats ramaderes de bestiar boví.

La resta de poblacions del Pla d’Urgell mostren un índex ms baix de concentració ramadera´, si bé en totes es crien les espècies ramaderes més significatives de la comarca: porcí, oví, boví i aviram.