Els corrents d’aigua més importants del Pla d’Urgell són els canals i les sèquies, que han fet que els rius que travessen aquestes terres es confonguin en alguns sectors del seu recorregut amb trams de recs.

RIUS

El sistema hidrogràfic de la plana urgellenca comprèn els últims trams de les conques del riu Corb i del seu afluent, el riu Ondara. El riu Corb neix a l’extrem septentrional de la Conca de Barberà, entra al Pla d’Urgell pel terme de Castellnou de Seana, passa pel Palau d’Anglesola i a l’alçada dels Arcs entra a la comarca del Segrià i desemboca al riu Segre a l’alçada de Vilanova de la Barca. Al llarg del seu recorregut per la comarca ha estat transformat totalment per aprofitar-lo com a via de desguàs de les aigües sobrants dels regs. El riu Ondara neix al SE de la Segarra i després de solcar l’Urgell es perd entre les aigües de reg dels canals d’Urgell, a l’alçada de Barbens.

CANALS

Els canals d’Urgell i el seu entramat de sèquies són els elements més significatius del sistema hidrogràfic perquè aporten la major part d’aigua superficial de la comarca. A més de servir per al reg, abasteixen d’aigua tota la població i la majoria d’indústries de la comarca.

El canal auxiliar d’Urgell creua la comarca de nord a sud, entra pel terme de Linyola, passa pels termes de Palau d’Anglesola, Fondarella i Sidamon i surt pel de Torregrossa. De les quatre sèquies principals que surten del canal, la nostra comarca es beneficia de la tercera que neix al terme de Vilanova de Bellpuig, creua tota la comarca passant per Mollerussa, Fondarella, on es creua amb el canal auxiliar, i s’endinsa a la Noguera pel terme de Bellvís i la quarta sèquia passa per la part més al sud de la comarca al terme de Torregrossa.

La presència del canal principal a la comarca es testimonial donat que solament s’endinsa lleugerament al terme de Vilanova de Bellpuig.

L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

L’estany d’Ivars i Vila-sana recupera una superfície lacustre de 126 hectàrees, a les quals a les quals s’afegeixen 30 hectàrees més de zona natural perifèrica i 10 de zona de tractament especial. Està situat al nord-est del Pla d’Urgell, una zona àrida fins a l’arribada dels Canals d’Urgell. Justament a la zona de la llacuna se li anomenava el clot del dimoni.

Tornar a comptar amb aquesta superfície humida ha permès rescatar un paisatge i un ecosistema que havien estat emblemàtics al Pla d’Urgell. Es pot tornar a observar tota aquella vegetació habitual a les ribes de l’estany.