La distribució actual dels cultius en les diferents contrades i explotacions ve determinada per les disponibilitats d’aigua, les característiques climatològiques de la zona, els diferents tipus de sòl i les estructures empresarials. L’agricultura és gairebé tota de regadiu i hi predominen els cereals (blat de moro i blat), el farratge (alfals), l’horta i els fruiters. El 1999, de les 30.449 ha d’extensió que te la comarca 28.395 eren de cultiu, el 93,25%.

La producció frutícola i d’alfals és la més important per a l’economia de la comarca. Des del 1970, els fruiters han protagonitzat la gran expansió agrària de la zona. La seva implantació ha augmentat d’any en any gràcies als rendiments directes i indirectes que dóna aquest tipus de cultiu. La distribució en hectàrees ha estat la següent:

La trilogia cereals-farratges-fruiters, representada sobretot per panís-alfals-pomeres, és present a la majoria dels municipis.

En aquesta comarca és abundant la petita explotació i la propietat està molt repartida, la qual cosa dificulta el desenvolupament de les tasques agrícoles i la integració de nous pagesos a l’entramat agrícola de la comarca.

Al 1989 més de la meitat dels empresaris agrícoles passaven dels 55 anys i només un 6% tenien menys de 35 anys; el 44,6% de les explotacions tenien una superfície inferior a les 5ha. De fet, dues terceres parts de les explotacions de la comarca no disposen d’una superfície superior a 1 ha. La superfície agrícola utilitzada (SAU) ha anat evolucionant en aquests darrers anys i la relació entre superfície total de la comarca i SAU és de les més altes de Catalunya