(GRUP: María Juann, Alejandro, Marina, Zahira y Aimán)
INTRODUCCIÓ
La paraula pa prové del llatí pannus, que significa massa blanca. És probable que en els seus orígens el pa fos elaborat sense llevat. Històricament, el pa sempre ha estat present en l’esdevenir de la humanitat. Les primeres evidències de l’ocupació de llevat queden constatades en les troballes arqueològiques relacionades amb la cultura egípcia. Se sap, així mateix que van emprar forns i que la seva importància va ser tal que fins i tot s’utilitzava com a moneda de canvi, arribant-se a pagar salaris amb tan preuat aliment. El seu ús es va estendre al món conegut amb l’Imperi Romà, que ja posseïen forns públics. El pa era un element fonamental de la seva dieta. A partir d’aquí es va generalitzar el cultiu del blat. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, el desproveïment d’aquest cereal va afectar a tota Europa, ja acostumada al seu consum. Per aquest motiu apareguessin “succedanis” com el pa de sègol, ordi, civada o blat de moro. El pa blanc es va convertir en un ben escàs i, per tant, un privilegi a l’abast dels més pudentes. La resta de la població consumia pa negre: de sègol, ordi o civada. Avui el blat és el cereal més popular en l’elaboració del pa
ÚS SOCIAL DEL PA I LA SEVA UTILITZACIÓ EN L’ELABORACIÓ D’ALTRES ALIMENTS
El principal ús del pa és com a alimentació humana. S’empra freqüentment com a acompanyament d’altres plats. En ocasions, el pa mateix és un aperitiu.
• Un dels usos més comuns del pa és servir-se en preparacions amb altres aliments en els quals s’inclouen dues llesques de pa i un aliment al mig, com en el sandwich i l’entrepà.
• El pa sec sol aprofitar-se en la cuina ratllant-lo, aconseguint d’aquesta forma el pa ratllat, que s’usa en arrebossats, en innombrables preparacions fregides com poden ser els aliments empanats: croquetes, filets, pescats…
• El pa dur forma part dels ingredients d’alguns plats d’origen humil com poden ser les sopes d’all i les torriges de la cuina de Setmana Santa. Un altre exemple en la cuina espanyola són les molles.
ON ES MENJA PA
A EUROPA:
El consum de pa és molt popular i ha estat associat per complet a la mòlta del cereal de blat.
A AMÈRICA:
El consum de pa s’ha desaccelerat en l’última meitat del segle XX. No s’usa molt el pa blanc però ho substitueixen pel pa dolç, el birote, truites de farina, sopaipillas, el pupusa i molts més.
A ÀSIA:
El pa, tal com es coneix en occident, no es consumeix molt a Àsia. Malgrat l’elevat consum de cereals, es pot dir que l’ocupació d’arròs i dels fideus fa que s’eviti el pa tal com es coneix a Europa. A Àsia no usen el pa però sí el pa d’arròs, la torrada kaya, el roti John i el meló pa.
A ÀFRICA:
Els pans d’Àfrica es fonamenten principalment en la farina de sorgo i de mill. El pa blanc elaborat amb farina de blat és considerat un luxe en algunes zones.
L’elaboració en la majoria dels països africans és encara una labor costosa ja que se sol fer a mà.
A Àfrica si que s’usa el pa però també usen un pa popular denominat *bunny *chow farcit de curri.
IMPORTÀNCIA ALIMENTICIA DEL PA
El pa és un aliment valuós des del punt de vista nutricional, doncs proporciona una aportació d’energia. És destacable com a font d’hidrats de carboni, proteïnes, fibra, ferro, zinc i vitamina B1.; també proporciona quantitats importants de magnesi, potassi, vitamina B2, àcid fólic i vitamina B6.