(GRUP: Sergio, Guillem, Biel, Nuria)
El blat o forment és una planta gramínia(planta que li surt el grà),que la seva llavor la fem servir com a aliment.
Majoritàriament el conreu es fa a Egipte, Canadà,USA, Sibèria i Europa.
El blat de moro o moresc:
També depèn del blat que sigui un diferent proses com per exemple el blat de moro,amb ell es pot fer:crispetes,tacos, pastis de taco, amanides,etc…
En Amèrica del sud es menja el blat de moro amb gall d’indi.
El blat de moro va ser descobert per Cristòfor Colom.
Elaboració de la farina
Quan els pagesos agafen el blat separen els grans de l’espiga amb una màquina espendedora, i es netegen els grans 4 o 3 vegades perquè estigui ben net. Desprès és fica a la piconadora 2 o 3 vegades per a que quedi un pols blanc que es diu farina. Es guarda a una càmera a baixa temperatura per a què no tingui floridures i no es faci malbé.
Tipus de farina:
Hi ha tres tipus de farina:
Farina sim: Es la farina que trobem en qualsevol lloc i que utilitzem molt sovint
Farina integral: Esta feta del grà del cereal molguda amb molí de pedres.
Farina blanca:necessita un procés d’extracció molt més complexa, l’adquirim a moliners especialitzats i amb l’aval de producció ecològica.
Fem farina:
Per a comprovar això vam portar blat i un molinet petit de cafè, perquè un molí de blat és molt gran i pesat.
Primer vam treure els grans de les espigues, després vam explicar com es feia la farina i com es netejava el blat, desprès vam moldre el blat. Quan Vam acabar, va sortir una pols blanca i la pell dels grans anomenat farina integral.
EL CAMÍ DEL BLAT A LA FARINA
El blat ha acompanyat a la humanitat des de temps remots. El primer molí de blat va ser la mandíbula de l’home de les cavernes, que posteriorment va perfeccionar el procediment picant els grans amb un mall que copejava sobre una pedra.
La llavor de blat va ser introduïda a la civilització de l’antic Egipte per donar inici al seu cultiu a la vall del Nil des dels seus primers períodes i d’allí a les civilitzacions Grega i Romana. La deessa grega del pa i de l’agricultura es deia Deméter, el nom de la qual significa ‘senyora’, per derivació llatina es va transformar en Ceres i d’allí sorgeix la paraula cereal.
Com plantar el blat?
Per plantar el blat es requereixen una sèrie de labors prèvies destinades a la preparació del terreny.
A l’hivern, es fa l’abonat del terreny, l’arada per remoure la terra i l’anivellat, per poder realitzar una recol·lecció adequada.
Totes aquestes feines es realitzaven tradicionalment amb animals mitjançant arades amb reixes i planxes de fusta. En l’actualitat, el procés es troba mecanitzat i es duu a terme mitjançant tractors proveïts de grans discos i corrons molt pesats.
La sembra que, abans la realitzava l’agricultor llançant les llavors sense control (sembra al voleo), actualment es fa de manera mecànica. Els tractors arrosseguen unes arades especials que, al mateix temps que obren la terra, deixen caure les llavors que han estat tractades prèviament amb fungicides per evitar que s’espatllin abans de germinar.
Uns dies després de sembrar es realitzarà una llaurada superficial per eliminar les males herbes. En períodes posteriors, es poden aplicar herbicides per impedir el creixement de les mateixes.
Com realitzar la sega?
La recol·lecció del blat es duu a terme habitualment durant els mesos de juliol i agost, quan les temperatures molt altes han assecat la planta i quan el grau d’humitat ambiental és molt baix perquè la llavor o la palla puguin conservar-se bé. Antigament es feia manualment amb la falç.
En l’actualitat la majoria de la recol·lecció es realitza amb l’ajuda de màquines recol·lectores. Aquestes són una espècie de tractors proveïts d’un corró frontal que, en donar voltes arrossega les plantes cap a una àmplia pinta proveïda de fulles mòbils que la tallen i separen la palla del gra que és trillat i ensacat. Per aixafar el blat i separar-ho de la palla, en l’actualitat s’utilitzen les trilladores mecàniques, accionades a pedal o mitjançant motors i en elles es realitzen simultàniament les operacions de trilla i aventat. El motor que acciona el cilindre mou també un ventilador que general el corrent d’aire necessària pel aventat. El gra és recol·lectat per la part inferior, mentre que la palla és expulsada per ser embalada posteriorment. Finalment sobre el terreny solament queden els últims 25 o 30 cm de la canya seca de la planta (rostolls).