Esperem que vosaltres no arribeu a aquest nivell…

… de pífies als exàmens, quan feu secundària! Tot i que alguns ara ja us hi esforceu bastant! M’ha arribat aquest recull i he plorat de riure! (Això em recorda l’estranya reacció que tenia el Daniel, en sentir parlar l’afònica de l’Andrea). I us haig de dir que m’he sentit identificada, perquè més d’una vegada m’ha passat a mi això de llegir una resposta estrafolària i no poder resistir-me a escriure-hi un comentari també poca-solta. Potser algunes no les entendreu i haureu de demanar als adults que us les comentin, però veureu que totes són veritables acudits… sense voler.
[slideshare id=486022&doc=perlesdebatxillerat2004-1214436083213147-9]

Dels dos, qui és digne d’admiració?

A part de la comparació en desavantatge. Doncs s’entén que el nen de cinc anys sí ha dedicat temps a estudiar geografia, perquè sembla que li agrada i a més potser té el que ara se’n diu altes capacitats. Al contrari de’n Justin Bieber, que sembla no haver tingut temps i s’ha dedicat més a desenvolupar altres aspectes que no tenen a veure amb el coneixement o la cultura. El que m’ha cridat l’atenció, però i per això aplaudeixo l’educació que ha rebut el nen Arden Hayes de la seva família, és el final de tot: Com a regal aprecia més un simple trenca-closques (tal com ha de ser a la seva edat) que una tablet últim model, perquè per Nadal, a casa ja tenien encomanat un ipad….!
[youtube width=”560″ height=”315″]http://youtu.be/041o8gkYzn8[/youtube]

Gràcies Joana Raspall!

Un petit homenatge a Joana Raspall i Juanola.
Gran persona, dedicada de cor a mantenir viva la nostra llengua i que ha acostat de manera tan senzilla i bonica, la poesia als infants. Gràcies Joana, per la seva abnegada feina!

Cliqueu damunt, per llegir la notícia sencera a l’Ara, o veure com parla d’ella mateixa i la seva feina, al 324.cat i al vídeo de sota.

I tal com demanen els seus familiars, llegim un poema seu “La Bicicleta”
O bé l’escoltem de la seva veu. Fixeu-vos com ens explica perquè va crear-lo…

La bicicleta

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
– Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
– Mira quines rodes
té aquella d’allà!
– Parles d’una moto!
No et pots comparar!