Un petit homenatge a Joana Raspall i Juanola.
Gran persona, dedicada de cor a mantenir viva la nostra llengua i que ha acostat de manera tan senzilla i bonica, la poesia als infants. Gràcies Joana, per la seva abnegada feina!

Cliqueu damunt, per llegir la notícia sencera a l’Ara, o veure com parla d’ella mateixa i la seva feina, al 324.cat i al vídeo de sota.

I tal com demanen els seus familiars, llegim un poema seu “La Bicicleta”
O bé l’escoltem de la seva veu. Fixeu-vos com ens explica perquè va crear-lo…

La bicicleta

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
– Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
– Mira quines rodes
té aquella d’allà!
– Parles d’una moto!
No et pots comparar!