Estem llegint el llibre de poemes, Bestiolari de la Clara, d’en Miquel Desclot, amb il·lustracions de Lluïsa Jover de l’editorial Baula.
Alguns ens hem entrenat a llegir-los en veu alta… aquí en teniu una tria, a veure què us semblen!
Cliqueu les imatges i entrareu al bloc de l’autor…
Hem tornat a treballar en veu alta els poemes del llibre de Miquel Desclot. En aquesta ocasió ens hem plantejat el repte de musicar-los acompanyats de percusions senzilles o simplement llegint-los AMB RITME!
Busqueu-los dins la llista de reproducció del bestiolari de la Clara…
Que estrany Edgar!! Ara no t’has fet famós per equivocar-te com l’altre vegada si no: perquè la teva veu no sembla teva, perquè et poses Edgar “el mister”, perquè el “no-se-que” del Valentino és molt més graciós que el teu, i que tu et queixes mes que ell… ;-p
(He posat “no-se-que”, per que el ehehehemmm aquell a mi no s’hem carrega i no se sent!!)
jajaja Edgar no pareixes tu amb aquesta (veu)beu
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Quin ninot + lleig
On (és) esta allò dels poemes amb ritme???
🙁 😉
Marxaaaaant!
Haaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagggggggggggggggggggggggggggggggggg!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Tinc una veu molt tonta!!!!!!!!!!!!!!!!
HUUUUUUUU! Això és que no escoltes ve a la teva veu cadascú té la veu diferent quan parla
Edgar perquè et fiques Edgar “el mister”? 😐
sou uns pessats amb no sembla la meva veu
Sou uns pesats amb: no sembla la meva veu!
Doncs escoltat i ja veurás la teva veu rara:d
no sembla la meva veu!!!! hem sento rara!!!
No sembla la meva veu! Em sento rara!
quina veu me lletja tinc
el hemhemhem del valen es molt més graciós que el de l´Edgar! ha ha ha ha ha!!!
Es super divertit el que diu el Valen perque pero ell no es queixa com l’Edgar.
JA JA cuidado no et facis mal
No sembla la meva veu!
Ja us ho vaig dir… Aquest és el so que senten els demés quan tu parles!
Jo no trobo tan estranya la meva veu.