Judaisme

Aquí us deixem un video on explica una mica la història del Judaisme. Cliqueu damunt la imatge!!

Anirem penjant més coses per a que tingueu més coneixements d’aquestes religions.

Aquí teniu uns quants audiovisuals que us ajudaran a entendre el món jueu. Parlen de la seva història a Catalunya, Calls on van viure, com viuen ara a Israel i a casa nostra. També sobre les seves festes i costums, entre ells el menjar caixer…

Feu-hi un cop d’ull. Llegiu el resum escrit i trieu quin us interessa més.

 

La història dels jueus a Catalunya durant els segles XIV i XV

Parlem amb Manel Forcano, poeta i professor d’hebreu i arameu de la Universitat de Barcelona. Al segle XIV van arribar a Catalunya jueus procedents de França i Provença. La primera meitat del segle XIV va ser el moment de màxima expansió dels jueus a Catalunya i hi ha testimonis de comunitats jueves a centenars de poblacions. A finals de segle, la majoria dels calls de Catalunya van ser destruïts i els jueus van ser obligats a batejar-se. A començaments del segle XV, a Catalunya només quedava una quarta part dels jueus que hi havia abans de la pesta. Molts havien emigrat. En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l’aventura, amb l’acció, amb l’emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d’una vessant històrica o bé des d’un punt de vista més lúdic i aventurer. En aquest capítol es parla sobre la història dels jueus a Catalunya durant els segles XIV i XV, quina era la seva activitat i la seva vida quotidiana.
Programa En guàrdia!

Si els jueus no haguessin estat expulsats

El 31 de març de 1492, la Reina Isabel la Catòlica va signar l’expulsió dels jueus del regne de Castella. Al mateix temps Ferran el Catòlic va fer la mateixa llei per als jueus de la corona d’Aragó. Eduard de Torquemada va ser l’artífex i impulso d’aquesta llei. Cap a 120.000 persones van haver d’abandonar el seu país. Això va comportar la marxa d’un sector social puixant i molt important ja que en la seva major part formaven part de la burgesia. En aquest episodi se’ns explica la diàspora del poble jueu des que són foragitats de Palestina, així com les característiques de la seva identitat i de la seva religió i com també són expulsats de diferents països europeus i les pèrdues econòmiques que aquest fet va comportar. Una de les novetats de la temporada. “Què hauria passat si…?” Les ucronies ens permetran explorar determinats fets -històrics o del futur- des d’una òptica totalment diferent.
Programa El nas de Cleòpatra

Girona
A Girona hi ha el barri jueu més ben conservat de tot Catalunya. El programa “Viure Catalunya” dedica el capítol a la capital del Gironès. El barri vell de Girona està delimitat pel riu Onyar i diversos ponts el connecten amb la resta de la ciutat. Al call jueu, el més ben conservat de Catalunya, hi ha el Museu d’Història dels Jueus. A les seves sales es pot trobar una important col·lecció lapidària hebrea o una exposició tèxtil. El presentador del programa, Enric Nogueras, també visita el Museu d’Història de la Ciutat, on hi ha la instal·lació “Les flors de les bruixes”, que forma part de l’exposició “Temps de flors”, que cada mes de maig es fa a Girona. Tot seguit recorre els carrers de barri vell, visita l’església de Sant Martí i un taller d’orfebreria de manaires que fa la indumentària dels armats que desfilen a les processons de Setmana Santa. Finalment, aprèn a elaborar els tradicionals xuixos de crema en un obrador de la ciutat.
Programa Viure Catalunya

Israel
En aquest capítol “d’Afers exteriors”, Miquel Calçada visita Israel per intentar entendre el conflicte entre jueus i palestins. Parla amb el Dr. Khaled Qurie, casat amb una catalana, director de l’hospital Al-Makassed de Jerusalem, on tracten la majoria de ferits de la intifada. Passeja per Jerusalem amb mossèn Joan M. Vernet, capellà salesià, que l’acompanya al Sant Sepulcre i al Mur de les Lamentacions. Els fills del Dr. Qurie, Nizzar i Alí, li mostren com viuen els ciutadans palestins dins d’Israel i el porten a un restaurant. A l’assentament de Shilo visita Nicolau Aguiló, un jueu ortodox mallorquí que ara s’anomena Nissan Ben Avraham, rabí i pare d’onze fills. A la Ciutat Vella (Jerusalem Est), es perd pels carrerons i entra a afaitar-se en una barberia.
Programa Afers exteriors

L’arbre torna a florir
A poc a poc, des que fa un segle van començar a tornar algunes de les famílies descendents de l’antiga Sefarad, la comunitat jueva de Catalunya s’ha anat consolidant. Les seves tradicions mil·lenàries, que la història sovint ha obligat a mantenir de manera callada i íntima, han tornat a formar part de la seva vida quotidiana. Malgrat que la seva incorporació a la vida social i cultural del país ha recuperat en els últims anys part de la normalitat que existia segles enrere, la cultura, la gastronomia i els costums del poble jueu continuen sent prou desconeguts. Fem un recorregut històric pel call de Barcelona i descobrim l’aventura personal d’en Miguel Iaffa, que l’ha portat a recuperar l’antiga sinagoga major. Aprenem a cuinar “l’adafina”, un dels plats més emblemàtics del sàbat, i ens acostem a la cuina jueva d’influència magribina. Viurem la festivitat de Purim i preparem “orelles d’Haman”, un dels dolços característics d’aquests dies. Visitem les dues sinagogues de Barcelona i parlem del “caixrut”, el conjunt de les normes alimentàries que segueixen els jueus practicants.
Programa Karakia

L’arbre torna a florir 2
En aquest segon capítol, “Karakia” aprofundeix una mica més en la comunitat jueva a través de noves festivitats. Sovint, aquestes tradicions es viuen des d’una òptica molt ortodoxa, en què tots els costums, molts dels quals gastronòmics, es cuiden i es justifiquen fins al més petit detall. En altres casos formen part de noves aproximacions a un judaisme que societats majoritàriament cristianes com la nostra havien convertit en tabú. Vivim l’inici de la Pasqua jueva amb una família hassídica, de tradicions profundament ortodoxes. Coneixerem en Gastón, un jueu d’origen asquenasita, creador d’un espectacle sobre folklore hebreu. Passegem pels calls de Girona i Besalú i, finalment, viatgem a Mallorca per al “roix ha-xanà”, l’any nou jueu, per conèixer de prop part de la seva herència hebrea. Ho fem amb en Ferran, descendent d’antics conversos, els anomenats xuetes, que ha decidit recuperar els costums i les tradicions dels seus avantpassats.
Programa Karakia

Kosher
La Torà, l’equivalent de la nostra Bíblia per als jueus, dóna moltes indicacions sobre aspectes pràctics de la vida diària. Una és la manera d’elaborar el vi, tal com s’explica en aquest capítol de “Tot un món”. El vi, perquè el puguin beure els jueus, ha de ser “kosher”, que vol dir que és apte per a ells. Ha estat elaborat sota l’atenta mirada d’un rabí i seguint els preceptes de la Torà.
Programa Tot un món