EL NOSTRE: Revista de l'Institut CAN MAS (Ripollet)

Des del parc nacional de Pingvellir. En aquest punt la història natural i la social s’uneixen especialment ( per això l’he triada) De fet, tota Islàndia és impressionant. Quan hi circules t’adones fàcilment de l’apassionant vida de la terra, un fet que sovint oblidem. Que gaudiu tots d’unes bones vacances!

ANNA GUIRAL, Professora Departament de Català

La balena gris figura com un cetaci característic del Pacífic. Un grup d’ investigadors israelians han detectat de forma sorprenent un exemplar a prop de les seves costes ,de Tel Aviv. Probablement perduda.

L’única explicació d’aquest fet és que l’animal es va trobar en un pas lliure en el nord del Pacífic. Aquest pas es possible que s’hagi produït a través del Àrtic canadenc i ha estat obert degut a la fusió dels gels.
Aquest descobriment va ser proclamat per el president del Centre d’Investigació de Mamífers Marins d’Israel, després se seguir els passos de la balena. Al principi Aviad Scheinin es pensava que només es tractava d’un catxalot, però després es va adonar de que era una balena gris i que mesurava uns 17 metres.
Se sap que aquesta espècie està acostumada a fer grans migracions, fins i tot de 20.000 quilòmetres anuals, però l’actual es veu fora de la normalitat.

SHEYLA QUESADA i MÍRIAM VILA 4t ESO

La Unió Europea ha acordat normes més estrictes per a la experimentació amb animals I ha proposat mètodes alternatius que es puguin canviar per els que hi ha ara. Entre les novetats més importants destaca la prohibició d’experimentar amb grans simis.
Segons ha comunicat la Comissió, el Consell de Assumptes Generals de la UE ha decidit incloure aquestes restriccions per la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques.
A més, el nombre d’animals utilitzats en els projectes ha de ser reduït al màxim, tenint en compte els resultats i el nivell de dolor que senten i el patiment causat als animals.
Segons un estudi, uns 12 milions d’animals vertebrats són utilitzats cada any per fer experimentacions amb ells. La meitat són per el desenvolupament de la medicina, un terç per els estudis biològics i la resta per la prova de cosmètics etc.
Aquest procés significarà una gran millora en la defensa dels animals.

Míriam Vila i Sheyla Quesada, 4t. ESO

Ingredients
1 culleradeta de te verd per persona, una cullerada de sucre per persona, un got d’aigua per persona, un bon grapat de menta o menta fresca.
Preparació
Posem l’aigua a bullir en una cassola. Posem la resta dels ingredients en la tetera. Quan l’aigua comenci a bullir la aboquem a la tetera, remenem per dissoldre el sucre i ho
deixem reposar uns minuts. És important fer la cerimònia del te quan el preparem a casa. Una vegada reposat, servir un got abocant des de dalt i el tornarem a la tetera. Això ho
repetirem dues vegades més. Després servirem una mica de te i ho provarem, per veure si està bé de sucre. Afegirem, o no, segons ho necessiti. Després servirem a la resta dels convidats.

És la beguda més típica de tot el nord d’Àfrica. Normalment es beu en gotets petits. Així prendrem 3 gotets de te que tindran cada vegada un gust més fort a l’estar més temps el te en infusió.
En els països àrabs diuen que els tres gots de te són com la vida: el primer és dolç com la infància, el segon fort com la maduresa i el tercer amarg com la mort.

Yasmin Zghouri, 4t. ESO

1. Nom i curs.
Anna Ibañez i estudio 3r d’ESO.
2. ¿Quin esport realitzes?
Jugo a Tennis Taula.
3. ¿Quan i com vas començar a practicar-lo?
Fa 4 anys em vaig apuntar i van veure que tenia futur i van aconsellar-me passar a formar part de l’equip.
4. ¿Has participat a alguna competició? ¿Quina? ¿Quantes has guanyades?
He participat a competicions d’Espanya, Catalunya, alguna internacional, open, estatal, zonal y de mes. He guanyat moltes, com per exemple plata a Espanya, or a Catalunya etcètera.
5. ¿Quin horari tens a l’hora d’entrenar?
Entreno 6 hores a la setmana més el caps de setmana que tinc competició.
6. ¿Et resulta difícil compaginar l’esport amb els estudis a l’ institut?
De vegades si, però ho porto bastant bé.
7. ¿Viatges molt? ¿Que t’ha proporcionat?
Sí, viatjo bastant. Per dintre de Espanya molt i per Catalunya encara més. M’ ha proporcionat noves experiències i nous amics.
8. ¿Et dedicaries professionalment?
Si però es massa complicat perquè hi ha massa competència.
9. ¿Professionalment penses que hi ha bons esportistes que practiquin aquest esport?
Si però és molt difícil viure d’aquest esport.
10. ¿T’agradaria continuar jugant a tennis taula?
Si, espero fer-ho uns anys.

Sonia Gutiérrez i Alba Màrquez 4t. ESO

MATRÍCULES MÉS CARES PER COMBATRE LA DESIGUALTAT ?

Es torna a posar sobre la taula un debat que porta voltant 15 anys en Espanya: pujar el preu de les matrícules a qui pugui pagar-les per costejar un potent sistema de beques. El govern ha pensat un mode de solucionar això. Es tractaria de que amb aquests diners extres, que pagarien els que tinguin recurs suficients, pujaria molt el sistema de beques i ajudes “préstecs”.
Els estudiants paguen amb les seves matrícules, de mitja, entre el 10% i el 20% del cost real dels seus estudis en la universitat pública.
El 10% dels fills de persones sense estudis arriba a la universitat mentre ho fa el 60% dels fills d’universitaris.
La idea de l’últim text, presentat per el govern pel debat, és que paguin més els que suspenen. Els estudiants van rebutjar immediatament la idea, més encara en el actual context de crisi, i el secretari general de Universitats, Màrius Rubiralta, va assegurar que no es tocarien els preus, al menys, fins al 2013.