EL NOSTRE: Revista de l'Institut CAN MAS (Ripollet)

Bernstein va nàixer a Lawrence, Massachusetts, el 1918 en una família jueva procedent de Rovno, Ucraïna.
Son pare, Sam Bernstein, era un home de negocis, i inicialment va oposar-se a la carrera musical del seu fill. Va ser alumne de les escoles Garrison i Boston Latin School.

Després de graduar-se a la Boston Latin School l’any 1935, Bernstein va assistir a la Universitat de Harvard, on va estudiar música amb Walter Piston i on va estar associat breument al Harvard Glee Club. Després de concloure els estudis a Harvard va continuar el seu perfeccionament al Curtis Institute of Music a Filadèlfia, (Pennsilvània), on va rebre la qualificació “A”, que Fritz Reiner mai no havia atorgat a cap alumne en la seua classe de direcció d’orquestra. Durant la seua estada a Curtis, també va estudiar piano amb Isabella Vengerova i Heinrich Gebhard.
va casar-se amb Felicia Montealegre Cohn el 9 de setembre de 1951van tenir tres fills, Jamie, Alexander, i Nina

La seva carrera musical

Bernstein va ser molt admirat com a director d’orquestra, compositor, pianista i professor. Probablement les activitats que el van fer popular entre el gran públic van ser la direcció musical de la Filharmònica de Nova York, la seua activitat com a director amb les millors orquestres del món i, per descomptat, per la música de West Side Story. Va compondre tres simfonies, dues òperes, cinc musicals, i nombroses altres peces.

Bernstein va ser un director d’orquestra molt ben considerat pels músics, en particular pels membres de l’Orquestra Filharmònica de Viena i de l’Orquestra Filharmònica d’Israel, a les quals va dirigir amb regularitat.

Va morir el 14 d’octubre de 1990, i va ser enterrat al Green-Wood Cemetery, a Brooklyn, Nova York.

WEST SIDE STORY
L’argument està basat en la història de Romeu i Julieta, de W. Shakespeare, però adaptada als temps moderns: A Nova York, dues bandes de joves, els Sharks, immigrants porto-riquenys, i els Jets, nord-americans d’origen irlandès, són rivals i viuen en disputes. El conflicte sorgeix quan Maria (Natalie Wood), germana del cap de la colla porto-riquenya, Bernardo (George Chakiris) i Tony (Richard Beyme) un ex membre dels Jets, s’enamoren.

AMÈRICA

Natalia Portilla, Eric Delgado 4t ESO

A la foto podem veure a les noves integrants i als membres del jurat.

Avui, 8 d’ octubre, s’ha dut a terme el primer assaig amb les noves incorporacions de la Banda del Can Mas. S’ha de dir que per ser el primer assaig de la Maria Ortiz i la Sana Iqbal, l’han dut a terme molt bé. S’han après el principi de la partitura bastant ràpid i s’han pogut incorporar a tocar amb nosaltres.
Enhorabona per elles!

A part d’això s’ha de dir que la peça comença a sonar de bona manera, i significa que dintre de molt poc tindrem la peça al complet.

Bon pont a tothom!!
Ivan Pisa, 1r Batx. B, Responsable de comunicació de la Banda de Can Mas

A partir d’aquesta setmana, al matí, començarem la jornada a l’ Institut amb música de diferents autors i obres. Cada quinze dies es canviarà d’ autor, a criteri d’ en Miquel Arrué, professor de música, aprofitant commemoracions o obres que treballen a la classe de música.
ELNOSTRE publicarà una petita resenya de l’autor triat i, si és possible, un enllaç d’ audio o video de l’ obra.

Va néixer a Venècia, un 4 de març de 1678.
El seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, fou qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l’orquestra de la Cappella di San Marco.

Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, al negoci de l’òpera i allà va conèixer Anna Giraud (o Girò), una jove cantant d’òpera que estaria sempre amb ell. Per a ella va escriure la major part dels primers rols en les seves òperes.

Vivaldi podia cobrar per les seves obres perquè era un compositor reconegut. L’any 1711 a partir de la publicació a Amsterdam dels seus concerts L’Estro Armonico (op. 3) la seva fama s’escampà per tota Europa. D’altra banda, la seva activitat empresarial en l’àmbit de l’òpera era lucrativa ja que es desenvolupava en el que era el principal entreteniment musical de l’època. Això té més transcendència si pensem que Venècia era un dels centres on es va desenvolupar aquest gènere artístic i on existien diferents teatres que competien entre ells per atraure el nombrós públic.

Les quatre estacions (Le quattro Stagioni en l’italià original) és un conjunt de 4 concerts per a violí del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i és l’obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més popularitzades de tota la música clàssica.

LA TARDOR: Es tracta d’una obra descriptiva o programàtica que evoca, a través d’elements de llenguatge musical, diferents aspectes de les estacions de l’any.

LA TARDOR

Natàlia Portilla i Eric Delgado, 4t ESO

Ja era hora de tornar de les vacances que segurament hem passat a la platja, a la muntanya o a algun lloc interessant!!!
Ara toca tornar a pencar de valent, així que aquesta setmana vam tornar a la càrrega.
En la jornada del 21-09-10 vàrem fer la primera reunió que donava inici a la nova temporada.
En aquesta reunió vam parlar d’assumptes de logística de la banda, com per exemple les peces noves que anem a interpretar o les convocatòries de places noves que es duran a terme el pròxim dijous 30-09-10.
També es van barrejar les diverses propostes de peces noves o suggeriments que teníem alguns dels integrants.
A la vegada vam poder obtenir les primeres partitures de la nova peça, però millor no desvelar cap secret, així quan ens escolteu en algun concert us dureu una sorpresa!!!

Esperem que ho passeu molt bé!!

Iván Pisa, 1r Batx. Responsable de comunicació de la Banda