EL NOSTRE: Revista de l'Institut CAN MAS (Ripollet)

Com cada curs l’Associació de Mares i Pares de l’institut (AMPA) s’ha encarregat de proporcionar els llibres als alumnes associats. És una manera més cómoda que anar a comprar-los a qualsevol llibreria i també pel descompte que proporciona.

Per conéixer alguns detalls ens hem dirigit als responsables de la venta i li hem formulat les següents preguntes:

– Quants alumnes han adquirit el llibres a travès de l`Ampa?

Aproximadament un 85 % dels alumnes

– Quin ha estat el preu mitjà dels llibres per curs?

– 1 ESO : 158.00 €
– 2 ESO : 228.30 €

– 3 ESO : 121.70 €

– 4 ESO : 100.00 €

– 1r Batx : 282.50 €

– 2n Batx : 232.00 €

– Quin descompte hi ha respecte a una llibreria ?

Entre el 18 i 40 %

– Quants membres de l`Ampa han participat en l` organitzaciò de la venda?

Hem participat 6 persones

– Quan comença la planificaciò i la peticiò de llibres a les editorials?

Al mes de maig

– Han hagut a retornar llibres?

Si

Gràcies per contestar les nostres preguntes

Renzo Mesia (4t C) y Dani Vera (4t A)

A molts quilòmetres de la nostra ciutat hi ha un país sorprenent, l’Índia. És un país molt gran i amb molta diversitat, molt diferent al que els nostres ulls europeus estan acostumats a veure. Tot el que es pot observar allà és diferent. La gent amb unes cares envellides i amb unes mirades i somriures que et transmeten molts sentiments. El menjar també és molt diferent. Acostumen a ser vegetarians, ja que allà als animals els i tenen molta consideració i altres com la vaca són sagrats, i si mengen algun tipus de carn acostuma a ser pollastre . És un menjar molt condimentat amb espècies, i encara que per ells ni pica pels turistes sí. L’Índia també es caracteritza per els seus colors: les dones porten uns vestits preciosos i molt llampants anomenats saris. Depenent dels diners que tingui la família les dones porten uns saris més treballats i de millor qualitat. Els homes també porten uns turbants molt llampants, sobretot als pobles. En una zona del Rajhastan els portaven de colors fosforescents .
Un altre cosa que crida l’atenció són els mercats ja que allà s’ajunta la majoria del poble i és fa una barreja molt bonica entre els vestits de la gent i els de les parades que estan molt ben organitzades . A l’Índia són uns grans venedors. Eren capaços de dir-te algunes paraules amb diferents idiomes per intentar vendre i t’angoixaven molt, encara que a la majoria de llocs et passaves molta estona regatejant. L’Índia també consta de meravelles arquitectòniques, com per exemple el conegut Taj Mahal, el Forts d’Agra , els temples caïnites que són molt curiosos perquè tenen moltes columnes i estan molt treballades , etc… A l’Índia la religió també té un paper molt important. La religió principal és d’hinduisme i és caracteritza per tenir molts déus . Allà la gent està molt condicionada per la religió i això els fa ser una societat molt conformista, pel que vaig veure jo, ja que no lluiten per buscar gaires millores sinó que estan resignats a la vida que deu ha volgut per ells . També hi ha una part de gent que segueix la religió budista i musulmana. Una de les coses que em va impressionar més va ser el trànsit. Cadascú anava a la direcció que volia, apart de que conduïen per l’esquerra. Per creuar els carrers els cotxes i motos no paraven, només quan els tenies quasi a sobre ,s’inventaven les rotondes, feien canvis de sentit enmig d’una carretera… Era impressionant. També és un país on fa una calor intensa i una forta xafogor.

Sobretot el que em va impactar més van ser les diferències socials d’aquest país . Amb els meus ulls vaig veure misèria, una cosa que en sentim parlar però que quan la veus amb els teus propis ulls et deixa de pedra. Com la gent viu sota una tela de roba i sense res més, com molts nens no anaven a l’escola són coses que no estem acostumats a veure i la veritat és que difícil fer-se’n a l’idea. Veient això el que impactava més era que a la mateixa ciutat de Delhi hi haguessin grans edificis i centres comercials molt luxosos i és que l’ Índia és així, un país de contrastos.

Anna Ibañez, 2n Batx. A

“ Va ser entretinguda, única.” Descric d’aquesta manera la meva experiència viscuda, que rep el nom de Campus Científicos de Verano. Està patrocinat per La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i El Ministeri d’Educació i Esport.
L’objectiu d’aquest exitós projecte – la 3ª edició aquest any -, és potenciar l’interés en la ciència i tecnologia a alumnes de 4t i 1er de batxillerat, tenint en compte que es desenvolupa en departaments d’investigació de 16 Campus d’excelència Internacional i Regional.
En què consisteix aquest CCV? Bàsicament es tracta de conviure amb alumnat i monitors durant cinc dies del mes de juliol, per tal d’obtenir informació sobre la ciutat a la que viatges, i fer una investigació científica sobre el projecte que et designes tu mateix.
Es pot escollir entre biologia, física, química i matemàtiques… Darrere d’aquests mots dins d’aquest context, et poden esperar vivències extraordinàries, si t’ho proposes! Però abans, per participar-hi, principalment s’ha de tenir una nota mitja superior a 7,5 i posteriorment, s’ha de passar una prova i axí saber si s’hi pot accedir.

Després d’haver restat a la Universitat de Deusto, a Bilbao ( País Basc), des del 22 al 28 de Juliol, puc afirmar amb seguretat que val la pena el viatge, la residència, les persones que vaig conèixer, els professors universitaris, l’oci que em van proporcionar, els laboratoris, el projecte – en el meu cas, de biologia -. […]
Personalment, opino que aquesta és una oportunitat per guiar-se en el futur de l’adolescent, per fer amistats de tot arreu d’Espanya i sobre tot, tenir la sensació d’apropar-se a la grandària en la ciència; fet que provoca l’entusiasme en un àmbit universitari! Això sí, s’ha d’aprofitar al màxim, perquè igual que ha estat per a mi una excel·lent experiència, també ha resultat efímera!

Marta Jiménez, 1r B Batx.

Entrevistem a Joan Gónzalez, un alumne de 4t B (en el moment de la publicació probablement alumne de 1r de batxillerat) que estudia música a l’escola de grau elemental de música a Ripollet.

– Des de quan t’interesses per la música?
Des de fa uns dos anys aproximadament, que es quan vaig començar a fer música a l’ institut.

– Toques algun instrument? Quin?
Guitarra, tant elèctrica com clàssica, i ara he començat a tocar una mica el laud.

– T’agradaria dedicar-te a la música professionalment?
Clar que sí, primerament com a hobby, però si sorgeix alguna cosa m’encantaria dedicar-me professionalment.

– Quin gènere musical és el que més t’agrada?
Hard rock.

– I quin es el gènere que més t’agrada tocar?
Pop, rock o hard rock i potser una mica de blues.

– Quins cantants/grups t’agraden?
Dani Flaco, Dire Straits i AC/DC.

– Tens a algú com a model a seguir?
Sí, Dani Flaco o Eric Clapton.

– Tens algun projecte en ment?
Sí, m’agradaria poder muntar algun grup en un futur no molt llunyà i sinó fer algun projecte en solitari.

– Et consideres cantautor? tens alguna creació pròpia?
No em considero cantautor, simplement algú a qui li agrada la música. En quant a si tinc alguna creació, sí, sí que en tinc alguna.

Gràcies per accedir a les nostres preguntes.

P.D. En Joan va participar a l’ acte de graduació dels alumnes de 4t i 2n de batxillerat, el mes de juny a l’Auditori de Ripolet.

Niceto Aguilera i Miriam Fernández 4t B