EL NOSTRE: Revista de l'Institut CAN MAS (Ripollet)

En David Villar està cursant ara mateix 1r Curs de Batxillerat, concretament en l’àmbit científic.
El 21 de maig de 2013 va participar a les Proves Cangur que van ser realitzades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i va quedar situat a la posició 113 de tota Catalunya i Andorra amb una puntuació de 90,25 punts. La prova constava de 150 punts totals, dividits en tres blocs de preguntes
( Preguntes de nivell 1, preguntes de nivell 2 i preguntes de nivell 3). Si voleu saber tots els resultats podeu consultar la següent pàgina:

Proves cangur
– Perquè et vas apuntar a les proves Cangur ?
Em vaig apuntar a les proves cangur del 21 de maig de 2013, perquè volia saber si se’m donava bé una prova en la que tinguessis que utilitzar la lògica per resoldre problemes matemàtiques.

– Quines sensacions vas tenir ?
Vaig tenir una sensació bastant bona a l’hora de fer la prova però hem vaig pensar que els meus resultats serien pitjor del que m’ha anat.

– Quins problemes eren el que més et va costar ?
La veritat es que els problemes més difícils van ser els problemes del primer nivell a causa de que em vaig posar una mica nerviós

– Feu classes per practicar ?
Sí, les classes les fem el dimecres per la tarda concretament de les 16:30 fins a les 17:30 h amb el professor de matemàtiques Miquel Cifré.

– T’esperaves aquesta posició tan alta ? Tan bé creies que ho havies fet ?
No, com ja he dit abans em pensava que ho havia fet bastant malament, perquè els nervis em van jugar una mala passada.

– L’any vinent penses participar també a les proves?
Si tot segueix tal com va en quant als estudies, el més segur és que l’any que ve continuï fent cangur

– Que és el que més et crida l’atenció de les proves Cangur ?
El que més em crida l’atenció es la imaginació a l’hora de fer els problemes matemàtics

– Perquè creus que la gent hauria d’apuntar-se al Cangur ?
Es una forma de mirar d’una altre manera les matemàtiques on pots entrenar el teu cervell alhora d’utilitzar la lògica.

Àmbit acadèmic
– Quina es la teva assignatura preferida? L’assignatura de matemàtiques se’t dóna bé?
La meva assignatura preferida és Tecnologia, encara que també m’agraden força les matemàtiques

– Quan eres petit se’t donava igual de bé l’assignatura de matemàtiques?
Esta clar que en aquella època no sabia la gran majoria que se ara, però igualment de petit també se’n donava bé les matemàtiques.
Hobbies

– Quins són els teus hobbies preferits?
La música.

– Aquest hobbies te’l pots combinar fàcilment amb l’àmbit acadèmic
Sí, m’ho compagino molt bé.

– El teu hobby musical l’has après de forma autodidacta o has seguit un estudi reglat?
He tingut la sort de poder viure en una època on la tecnologia és molt avançada i això m’ha donat l’oportunitat de conèixer millor la música de forma autodidàctica, però cal recordar que també he seguit un estudi reglat. He après de les dues maneres. Parcialment

Gràcies per la teva col.laboració

Víctor Maestre i Josep Calderón, 1r Batx. B.

Història basada en fets reals. Escrita per Gabriel García Márquez (guanyador del premi Nobel de literatura en 1982) i publicada el 1970.

Luis Alejandro Velasco, tripulant de la marina de guerra de Colòmbia sobreviu després d’haver estat deu dies naufragant al mar a causa d’una tempesta al mar del Carib.
Aquesta història comença el 28 de febrer de 1955. Vuit tripulants de la marina de guerra de Colòmbia, van esperar durant vuit mesos a Mobile, Estats Units, on la nau va ser sotmesa a diverses reparacions. Van partir direcció a Cartagena, Colòmbia, quan tan sols faltava unes hores per arribar, el destructor va patir una enorme tempesta que va deixar als seus mariners a la deriva. El nostre protagonista Luis Alejandro Velasco sobreviu però … Com? Què fa mantenir-lo en vida durant aquests terribles deu dies? Quines són les seves sensacions i sentiments? Els seus temors i sobresalts?

Va ser una lectura obligatòria a la meva classe de 4t, que personalment a mi em va agradar. A partir de preguntes fetes als meus companys vaig poder saber que a una quarta part d’ells els va agradar llegir-se’l. La resta o no van voler per ganduleria o no els hi va agradar com a mi.
Aquest magnífic llibre t’endinsarà completament en la memòria de Luis Alejandro Velasco. Amb algun fragment de fantasia que fa d’ell un profund diari.

Anna Martínez, 1r Batx. A

La vigorèxia no està reconeguda com a malaltia per la comunitat mèdica internacional, però es tracta d’un trastorn o desordre emocional on les característiques físiques es perceben de manera distorsionada, a l’igual del que succeeix quan es pateix d’anorèxia, però al revés.

Una persona que es veu sempre amb falta de tonicitat i musculatura, pateix de vigorexia, la qual cosa la porta a realitzar exercici físic de manera obsessiva compulsiva i peses cada dia de manera continuada.
En la majoria dels casos el seu cos es desproporciona, adquirint una massa muscular poc d’acord amb la seva talla i contextura física.

Aquest trastorn o desordre psíquic associa bellesa amb augment de massa muscular. La major part de les hores del dia estan dedicades a realitzar exercici físic i a pensar com poder dur a terme una dieta rica en aliments proteics per així augmentar la musculatura del cos. Aquest quadre es veu agreujat quan a tot això s’uneix el consum de anabolitzants o esteroides que facilitin o millorin aquest augment de proporcions corporals. Llavors, i com a conseqüència, augmenta el risc de patir malalties com lesions hepàtiques, cardíaques, disfunció erèctil, problemes de fertilitat i càncer de pròstata, entre d’ altres.

Perfil d’una persona que presenta aquest trastorn:

– Obsessió per un cos musculós
– Distorsió de la imatge corporal
– Baixa autoestima
– Entrenament amb dedicació compulsiva i gairebé exclusiva.
– Addicció a la bàscula
– Tendència a l’automedicació
– Dieta molt alta en proteïnes (en la majoria dels casos la dieta va complementada amb productes anabòlics i esteroides).

Igual que l’anorèxia, la vigorèxia es presenta per una distorsió de la imatge corporal. Afecta tant a dones com a homes, però al contrari que l’anorèxia, és més freqüent un trastorn masculí.

Rubén Cárdenas, 4t C

Segons les estadístiques quanta més educació, menys atur i millors salaris, però ningú té la garantia del treball assegurat.
La taxa d’atur dels titulats superiors és del 17%, entre els quals els que tenen estudis obligatoris són el 34.4% i entre els que tenen un doctorat és el 4.6%.
Els preus de les matricules també poden ser un problema, per això os deixem un gràfic detallat dels preus als principals països europeus.

Com es pot veure als països com Noruega i Suècia el preu de les matricules és molt barat, oscil.la entre 150 i 300 euros. A Espanya les matrícules costen als alumnes entre 2000 i 3000 euros , això pot ser un problema per les famílies menys adinerades. I a països com Hongria pagar una matricula només està a l’ abast de famílies adinerades, ja que el cost arriba als 10.000 euros.

El ministre d’educació, José Ignacio Wert, va plantejar la següent idea: “S’ hauria d’ inculcar als alumnes universitaris que no només pensin en estudiar el que els agrada o en seguir les tradicions familiars, sinó que pensin en termes de necessitat i de treball”.

Per trobar més informació:

Ivan Ortiz i Miquel García, 4t B

Els alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat acaben el curs i per fi es graduen. El dia 6 de juny es va realitzar l’acte al teatre auditori de Ripollet.
A les 18:00 hores va començar el moment tan esperat pels alumnes.
Aquest any es van fer dos torns perquè hi ha molts alumnes i no hi ha lloc a l’ Auditori per tots els pares.
El primer torn:
Els alumnes de 4t:

El Director va obrir l’acte amb una intervenció de benvinguda. Es va fer el repartiment de les orles acompanyat per un petit concert d’alumnes del centre, un video on sortien tots els alumnes durant els quatre anys que han estat al centre i després del repartiment d’ orles un petit ball per alumnes de 2n d’ ESO de l’ institut. Entre actuació i actuació es van produir unes breus intervencions dels diferents sectors: Professors, AMPA i alumnes.

I per últim, el segon torn:Els alumnes de 2n Batxillerat.

En aquest torn es va repetir el mateix programa que al primer.
Després de l’acte, tant els alumnes de 4t com els de 2n de Batxillerat van anar a sopar fora i per separat.

Mireia Martínez, 4t C