EL NOSTRE: Revista de l'Institut CAN MAS (Ripollet)

Amb l’objectiu de millorar la salut dels adolescents la Generalitat de Catalunya ofereix un servei de Consulta Oberta dins dels centres educatius de secundària, amb l’objectiu que els joves de entre 14 i 16 anys puguin rebre informació sobre temes relacionats amb la salut. És per això que el passat 28 de novembre de 2013  vam fer-li una visita a la infermera Susana en l’Institut Can Mas, per saber una mica d’ ella i la seva tasca. A continuació transcrivim l’entrevista realitzada.
—On treballes actualment?
En el CAP Farigola, en un Centre d’Atenció Primària.
—Per què has escollit el l’Ins Can Mas ? O visites altres instituts?
No el vaig triar jo, em va tocar per assignació aquest, com podria haver sigut un altre.
—Per què vens cada 15 dies?
Perquè no tenim més recursos, per culpa de les retallades. Abans a l’institut que em tocava anava un cop a la setmana.
—Com poden els alumnes contactar amb tu?
Han d’anar a consergeria i apuntar-se en un llistat on els diran el dia i l’hora en que han de venir, ja que estic en el centre de 10:00h a 12:00h, però els alumnes poden venir a l’hora del pati.
—Quin és l’objectiu de les teves visites?
El meu objectiu és donar respostes a les necessitats de salut del alumnes, tant en prevenció de riscos com en promoció d’hàbits saludables. També tinc previst fer un taller de primers auxilis i promoure el concurs de “classe sense fum”. Possiblement obriré un compte de facebook per fer promoció de salut a l’institut.

Per saber més informació:
www.xtec.cat/web/comunitat/salutescola/classesensefum
www.20.gencat.cat/portal/site/canalsalut

Selena Villacrés (4tA) i Jennifer Soriano (4tB)

Entrevistem a  la Júlia López, estudiant de l’Institut  Can Mas i jugadora de tennis taula.

–          Quants anys fa que jugues a tennis taula?

Fa uns 9 anys, des dels 7. Aquesta és la desena temporada que  jugo.

–          Quants portes competint?

Uns 8 o així. De seguida que vaig començar a saber-ne una mica ja vaig iniciar-me en la competició, encara que era molt petita. Però em va anar bé per agafar experiència i aprendre més. Competint s’aprèn molt.

–          Què o qui et va impulsar a començar a practicar aquest esport?

La meva germana va començar a jugar i al cap d’un temps vaig voler provar-ho jo també.

–          En quin club jugues?

Al Club Tennis Taula Ripollet, el local del poble.

–          Quants cops i hores a la setmana entrenas?

Actualment entreno quatre dies, dues hores. Fins ara entrenava al CAR de Sant Cugat, cada dia unes  4 hores de treball específic de tennis taula i uns tres quarts d’hora de preparació física però ara, estant a Ripollet, era impossible mantenir el mateix nivell d’entrenaments.

–          Prens exemple d’algun altre jugador o tens algun “ídol” en aquest esport?

Més que en jugadors em fixo en jugadores , ja que el tipus de joc és molt diferent. Tot i així no tinc cap jugadora en concret que sigui el meu model a seguir, ja que intento extreure les coses bones de cadascuna. Intento fixar-me en els punts forts de cada jugadora.

–          Tens molt en compte els partits perduts?

Sempre s’han de tenir en compte, però penso que sempre s’ha d’intentar que afectin de manera positiva. Perdre partits et dona experiència i la oportunitat d’identificar els errors que has comès per així intentar corregir-los i no tornar-los a cometre. És difícil fer-ho i a mi a vegades em costa, però crec que sempre es pot millorar i al final, aquests errors, poden acabar en certs moments d’un campionat o en una situació difícil afavorint i fent que guanyis altres partits.

–          Quin és el campionat que et va marcar més?

No podria escollir un en concret, ja que ha hagut molts que m’han marcat tant positivament com negativament. Recordo molts moments importants i significatius, tot i que un dels que potser més recordo és del primer cop que vaig quedar campiona d’Espanya per equips desprès d’una final molt intensa. La sensació d’aquell  moment en que vam guanyar no se m’oblidarà mai.

–          Tens alguna costum o “ritual” abans de cada partit?

Bueno, no sempre faig completament el mateix ja que molts cops les circumstàncies no són les mateixes, però si que, més o menys, sempre intento escalfar una hora abans dels partits a la taula, desprès reposar una estona, anar a canviar-me la samarreta, refrescar-me i  abans del partit aïllar-me una mica de la gent, a vegades amb música, i concentrar-me en el partit. Desprès, als últims minuts d’abans, escalfo bé físicament i desprès ja surto a jugar el partit.

–          Portes a sobre alguna cosa que creus que et porta sort als campionats?

Doncs no sempre porto el mateix, però si veig que en anteriors campionats o partits  alguna polsera, alguna samarreta o qualsevol cosa que portava m’ha donat sort al següent també l’intento portar, però quan perdo deixo de portar-la.

–          A part del tennis taula, practiques cap altre esport?

No, m’hi dedico exclusivament al tennis taula.

–          El mes passat vas competir a  Hongria? Com va  anar?

Vam jugar les tres modalitats, equips, dobles i individual i les sensacions van ser bones. A nivell de resultats no van ser massa destacats però ja es pensava que podia passar perque a aquest tipus de competició internacional hi ha molt nivell, ja que hi participen fins i tot països asiàtics i l’exigència és molt alta.

–          Com se’t va fer el viatje?

El viatge bé, el tennis taula m’ha donat moltes oportunitats de viatjar i ja he fet alguns viatges d’aquest estil.  A més, coneixia molt a les companyes i entrenadors amb els que anava així que m’ho he passat molt bé amb ells i ha sigut molt agradable poder anar-hi.

–          Has guanyat?

No, és molt difícil guanyar un campionat internacional d’aquest nivell i encara s’ha de treballar molt per poder arribar a estar a dalt entre els millors. Més que res era per agafar més experiència internacional i referències de què s’ha de treballar als entrenaments.

–          Gràcies per la teva col·laboració.

Joana Iglesias i Miriam Martínez, 4t A

Times Square, Nova York

Aquest setembre vaig tenir l’oportunitat de visitar els Estats Units. Concretament  New Jersey , New York i Brooklyn. Encara que van ser pocs dies,vaig gaudir molt.

Em va cridar l’atenció que, per exemple a New York, hi ha molts hispans , i els mateixos americans aprenen el castellà. Per això no costava gaire fer-se entendre.

També he de ressaltar que aquesta ciutat mai dorm, de fet a la nit és quan més gent hi ha, ja que les botigues estan obertes fins les 22:00 o 23:00pm. Els carrers són amples i interminables amb molta gent, es respira estrés i per tot arreu hi ha llocs de menjar ràpid, com MCdonald’s ,KFC..etc. , fins i tot hi ha venedors ambulants de qualsevol tipus d’entrepans, patates i un seguit de coses per fer un kit-kat. Si vols menjar més decent has de caminar com a mínim 20-25 minuts.

Encara que aquesta ciutat és increïble i té molts llocs per visitar , Times Square a la nit és preciós. Des del meu punt de vista, va ser el millor, amb  pantalles gegants per tot arreu, llums, i el més graciós és que al  costat dels edificis semblaves una formiga.

Us recomano a tots els lectors visitar aquesta ciutat sense cap mena de dubte.

Selena Villacrés ,4rt A

Va néixer a Palma de Mallorca el 12 de gener del 1948. És una escriptora que escriu tant en català i castellà i també una membre de la Real Academia Española. Es dona a conèixer l’any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana.
Escriu novel·les i relats en català, i després no els tradueix sinó que en fa noves versions en castellà. No obstant l’assaig el fa en castellà . La seva primera novel·la va ser Una primavera per a Domenico Guarini. I altres obres conegudes van ser: Qüestió d’amor propi, Joc de miralls, Cap al cel obert…
Va ser escollida membre de la Real Acadèmia Española a l’abril de 2012.
La Real Academia Española (RAE), fundada el 1713, és una institució cultural amb sede en Madrid que agrupa vint-i-una acadèmies de països on es parla castellà.
Es dedica a la regularització lingüística mitjançant la promulgació de normatives dirigides a fomentar la unitat idiomàtica dins i entre els diversos territoris, per poder garantir una norma comuna. Ha editat llibres de gramàtica i diccionaris que ens ajuden a nosaltres com a estudiants.

 En total inclou 8 dones en oposició a 467 homes. Cada membre acadèmic seu a un butaca corresponent a una lletra del abecedari. Un dia a la setmana, el dijous concretament, a les 19:30h, es reuneixen tots els acadèmics i es prega en llatí i es tracten de don i de vostè, després de la dringadissa d’una campaneta.  

                                                                          José Manuel Blecua, director de la RAE

A continuació oferim el llistat dels noms dels acadèmics:

Butaca, nom del acadèmic (data d’ingrés en la RAE)
(M) Carlos Bousoño (1980), poeta i crític literari
(A) Manuel Seco (1980), filòleg
(O) Pere Gimferrer (1985), poeta, assagista i traductor
(q) Gregorio Salvador (1987), filòleg
(p) Francisco Rico (1987), historiador i  filòleg
(J) Francisco Nieva (1990), dramaturg i escriptor
(d) Francisco Rodríguez Adrados (1991), filòleg i hel·lenista
(c) Víctor García de la Concha (1992), historiador de la Literatura. Director honorari
(l) Emilio Lledó (1994), filòsof
(C) Luis Goytisolo (1995), escriptor
(L) Mario Vargas Llosa (1996), escriptor i assagista
(u) Antonio Muñoz Molina (1996), escriptor
(V) Juan Luis Cebrián (1997), periodista, escriptor i empresari
(t) Ignacio Bosque (1997), lingüista
(K) Ana María Matute (1998), escriptora
(ñ) Luis María Anson (1998), periodista y empresari
(I) Luis Mateo Díez (2001), escriptor
(N) Guillermo Rojo (2001), lingüista
(k) José Antonio Pascual (2002), lingüista. Vicedirector de la RAE
(E) Carmen Iglesias (2002), historiadora
(i) Margarita Salas (2003), bioquímica
(T) Arturo Pérez-Reverte (2003), escriptor i periodista
(G) José Manuel Sánchez Ron (2003), físic i historiador de la Ciència
(j) Álvaro Pombo (2004), escriptor
(o) Antonio Fernández Alba (2006), arquitecte y assagista
(X) Francisco Brines (2006), poeta
(h) José Manuel Blecua Perdices (2006), filòleg. Director de la RAE
(a) Pedro García Barreno (2006), mèdic y assagista
(S) Salvador Gutiérrez Ordóñez (2008), lingüista
(R) Javier Marías (2008), escriptor i traductor
(D) Darío Villanueva (2008), filòleg i crític literari. Secretari de la RAE
(m) José María Merino (2009), escriptor. Vicesecretari de la RAE
(g) Soledad Puértolas (2010), escriptora
(P) Inés Fernández-Ordóñez (2011), filòloga
(Q) Pedro Álvarez de Miranda (2011), filòleg i lexicògraf
(e) Juan Gil Fernández (2011), llatinista i medievalista
(f) José B. Terceiro (2012), economista
(r) Santiago Muñoz Machado (2013), jurista
(b) Miguel Sáenz (2013), traductor i jurista
(n) Carme Riera (2013), escriptora

Acadèmics elector que encara no han pres posició del seu seient:
(Z) José Luis Gómez (2011), actor i director teatral
(B) Aurora Egido (2013), filòloga

Seients vacants desprès de morir el seu ocupant:
(F) vacant desprès de la mort de José Luis Sampedro (08-04-2013)
(U) vacant desprès de la mort de Eduardo García de Enterría (16-09-2013)
(H) vacant desprès de la mort de Martín de Riquer (17-09-2013)
(s) vacant desprès de la mort de José Luis Pinillos (04-11-2013)

Andrea Terrón i Taoufik El Guerche, 4t C

Aquest curs ja ha començat la competició escolar de futbol sala entre els instituts del Vallès Occidental. Aquests equips escolars no estan federats. El primer partit de la lliga començà el 26 d’octubre, que casualment va ser entre Can Mas A contra Can Mas B.

La lliga juvenil consta de 13 equips, tot i que l’equip de la Ferreria ha estat desqualificat per falta de jugadors . Els equips són els següents: Pere Calders A, Pere Calders C, Tiana Companys FC-A, M. Miró, Can Mas A, Banús, Jaume Mimó, Companys FC, Pere Calders C, Gorgs, Can Mas B, Companys, Tiana Companys FC-B i  Pere Calders B.

En Can Mas hi ha 2 equips juvenils i els jugadors tenen entre 15 i 18 anys. Els seus noms són els següents:

Can Mas A                                                                           Can Mas B

Arnau Edo                                                                           Javi Navarro

Alex Llanos                                                                           Pablo Nevado

Sergio Fernandez                                                                Joel Valverde

Ruben Sanchez                                                                    Ruben Carrillo

Jairo Mahugo                                                                       Edgar Fajardo

Adan Dominquez                                                                 Adrian Alonso

Alex Lopez                                                                            Ruben Cardenas

Jona Beltran

Adrian Aure

Cristian Angel Garcia

Cristian Segador

Els entrenaments de Can Mas es realitzen en la pista del pati; dimarts i dijous l’equip Can Mas A i dilluns,dimecres i dijous Can Mas B. Els partits es disputaran sobretot els dissabtes pel matí i algun que altre dimecres per la tarda també es jugarà.

Carlos Guerra i Álex Llanos , 4tC

El passat dilluns 11 de novembre, els alumnes de primer i segon de batxillerat de ciències de la terra i biología van a visitar una planta ETAP (Estació de Tractament d’Aigües Potables), situada a Sant Joan Despí.
Van sortir de l’institut en autocar a les 9:00
A les 12:00 van tornar a a l’institut i van continuar fent classe normal.

Els professors acompanyants van ser Silvia Calvet i Angel Gaston.

A la visita ensenyen la procedència de l’aigua que es consumeix a l’àrea metropolitana de Barcelona  i les fases de tractament que realitzen:
L’ETAP de Sant Joan Despí potabilitza l’aigua del riu Llobregat, procedent de la superfície i de  l’aqüifer subterrani.Per poder potabilitzar l’aigua del Llobregat que està molt mineralitzada i amb un elevat índex de matèria orgànica i microorganismes,l’ETAP incorpora una sèrie de tractaments:

1. Pretactament: El pretactament és la primera fase que trobem a una planta potabilitzadora.El primer procés que trobem és la captació de l’aigua d’un riu o un aqüifer.
A continuació, l’aigua es tracta per eliminar les partícules més gruixudes i fer-ne la primera  desinfecció.

2.Tractament: El tractament comprèn un conjunt de processos que ens permeten crear  aigua potable. Aquests processos varien molt depenent de com és l’aigua que tracta l’ETAP.
Els processos que utiliza la de Sant Joan Despí seria principalment la filtració mitjançant  carbó actiu, filtració per sorra i la decantació o l’ozonització.Un cop superades aquestes etapes, l’aigua ja potable entrarà en el postractament.

3. Desinfecció final: Es mescla l’aigua clarificada amb la dosi de clor necessària, d’acord  amb la legislació vigent, per garantir-ne la qualitat sanitària al llarg del recorregut per la xarxa de distribució.

Aquest article ha estat possible gràcies a l’informació donada per Victor Maestre, alumne de 1r B de Batxillerat.

Jaume Arévalo, 4t B

El passat 11 de Novembre de 2013 va fer 10 anys de la  mort del Miquel Martí i Pol, un poeta, traductor i escriptor català, un dels més populars del segle XX. Va néixer el 19 de Març de 1929 a Roda de Ter, Osona. Allà va estudiar fins als 14 anys i no va ser fins 1946 que es va iniciar en el món de la literatura. Vet aquí un llistat d’algunes de les seves obres:

1954: Paraules al vent
1957: Quinze poemes
1977: Crònica del demà
1978: Estimada Marta

1983: L’aniversari
1984: Autobiografia
1985: Llibre d’absències
1987: Barcelona-Roda de Ter
1994: Un hivern plàcid

2002: Haikús en temps de guerra, Després de tot

Per visualitzar alguns homenatges a Miquel Martí i Pol:

Homenatge ple d’estrelles per a Martí i Pol

Deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol

Per sentir un poema del Miquel Martí i Pol cantat pel seu amic Lluis Llach:

Poema: Roses blanques (només lletra)

Poema cantat:Roses blanques

Finalment, volem aprofitar per dedicar-li aquest poema al nostre professor Miquel Pes, que ens va deixar el passat dilluns 11 de Novembre.

ABSÈNCIA(Els bells camins (1984-1985))

És bo tenir sempre a punt el recurs

d’un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne

la pertinent cuirassa que em preservi

del malson de l’enyor i la tristesa.

Aleshores te’m fas present en cada

vers que escric, i quan, sol, me’l repeteixo

no hi ha distància entre el teu cos i el meu,

units per sempre més en el poema.

Óscar Calderón i Omar I. Teruel, 4t B