EL NOSTRE: Revista de l'Institut CAN MAS (Ripollet)

Llençar una ampolla buida al contenidor és una acció d’allò més corrent. Ara bé, cada vegada són més les persones que decideixen afegir un pas al procés: separar els taps dels envasos i donar-los una finalitat solidària més enllà d’acabar a les escombraries. L’objectiu? Participar en iniciatives socials. La manera? Portar els taps als diferents punts de recollida especialitzats com ara escoles, hospitals, bancs de sang, universitats o oficines.

L’Ivan i el Sergio llencen taps

Al nostre institut hi ha varies caixes pels taps, es va omplint a poc a poc. El seu objectiu és ajudar famílies que necessitin diners per aconseguir una operació mèdica o per complements ortopèdics, etc. Quan s’omple una tona de taps, és enviat a una empresa i se’l validen per un valor de diners. Aquest any és per una família, el fill de la qual té un trastorn neurològic. L’any passat van poder fer un miracle, aconseguint diners per una cadira de rodes que un nen necessitava. A partir d’un gest aparentment tan insignificant, la maquinària comença a girar. Particulars, empreses privades de transport i plantes recicladores es coordinen per un objectiu comú: obtenir diners a través del reciclatge dels taps i donar una segona, tercera o fins i tot cinquena vida al plàstic.

A continuació podeu trobar el procès sencer del reciclatge dels taps:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=gfnY8JKRj0w

Fem una entrevista al nostre professor del Departament de Ciències Socials, Vicenç Salazar, que ha marxat de l’institut perquè ja s’ha jubilat.

-On vas nèixer?
Vaig nèixer al País Basc.

-Has viscut algun cop a Ripollet? No.

-On vius ara?
A Barcelona.

-Quina carrera vas estudiar? On?
Primer Magisteri especialitzat en Ciències a Vitòria, després Geografia i Història. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona.

-Un cop vas finalitzar els teus estudis, vas fer de professor de seguida?
Sí, després d’acabar la mili, vaig acabar la Universitat i en aquell temps feien falta mestres…

-A quants centres has impartit classe a part del Can Mas?
A tres de primària i cinc de secundària.

-A quin any vas arribar al centre?
Al 2005.

-Sempre has impartit classe al Departament de Ciències Socials o has treballat en altres departaments?

També he estat al de matemàtiques i ciències, a primària.

-Quants anys has estat al centre?
He estat nou anys.

-Com valoraries la teva experiència en aquest institut? Ens trobes a faltar?
Sempre es treuen coses positives, he estat molt a gust, tot i que em va costar una mica al principi. Sí que recordo moments i alumnes però estic més a gust en la nova etapa.

-Algun cop vas confesar a les teves classes que has viatjat molt. On has anat?
M’agrada viatjar molt, i he viatjat poc en comparació amb el que m’agradaria haver viatjat. He anat a Estats Units, Cuba, Méxic, Europa Occidental i el Nord d’Àfrica.

-Si no haguessis sigut professor, quin ofici t’hagués agradat?

Periodista, en l’àrea internacional.

-Quins plans tens ara per dedicar el teu temps lliure?

 Bastants, dedicar temps a la lectura, llegir llibres nous i rellegir d’altres, també m’agradaria viatjar més, tornar a la Universitat i fer  més esport.

María Sánchez i Alba Bernal (4A)

Dimecres 29 de gener de 2014 vam celebrar el nostre aniversari. En efecte, l’institut ja té 15 anys d’història! Per això ens vam reunir tots a l’Auditori de Ripollet.

L’acte va constar d’un homenatge al nostre estimat professor, Miguel Pes, qui va morir recentment, i també hi varen intervenir alumnes i exalumnes, l’AMPA i alguns professors del centre.

Alguns exalumnes ara s’empenedeixen de no haver acabat els estudis, relatant la seva experiència a l’hora de trobar feina sense estudis.

Després d’uns dies, la vídua del Miguel Pes, Àngels Bayo, ens ha escrit una carta on expressa la seva gratitud.

A continuació reproduïm les seves paraules d’agraïment, en una carta dirigida al director:

“Bona tarda Toni,

He deixat passar un dies, no sé perquè, per poder-vos dir el que va representar l’acte de dimecres passat. He plorat, sí. He plorat molt. Però en acabar la sensació no era d’angoixa sinó d’un sentiment compartit de pau.

Graciès per les teves paraules i pel desgasts emocional que van representar, em van fer recordar per què anar a la feina li agradava tant, és fàcil d’entendre, treballava amb amics.

M’agradaria, i ho intentaré, parlar amb tothom que va participar en l’acte però com no sé quan ho podré fer, t’agrairia que els facis saber que el coneixien prou bé i que em van fer sentir molt feliç els seus records.

Sé que vau gravar l’acte i m’agradaria, si pot ser, tenir el vídeo.

Una abraçada molt forta pel Miquel Arrué, per a tot el professorat i personal del PAS, per l’AMPA, per tots els alumnes i exalumnes, per la família del Miguel del bar i per a tots els presents.

Fins sempre,

Àngels”

Val a dir que els diners recaptats amb les entrades, d’aportació voluntària, varen anar destinats a LA MARATÓ de TV3, dedicada enguany a les malalties neurodegeneratives.

 La BANDA DE MÚSICA DEL CAN MAS ens  va amenitzar la tarda amb cançons com Show must go on, de Queen; November Rain, de Guns & Roses; L’Empordà, de Sopa de Cabra i Llença’t, de Lax’n Busto.

Show must go on (Queen)

Si vols gaudir de la celebració fes click en aquest enllaç: 15è Aniversari de l’INS Can Mas

Francisco Pereira (4t B) i José Zaucedo (4t A)

Aquesta notícia sobre parelles lingüístiques en català ens sembla molt bona idea perquè els estudiants millorin el seu català. Per això entrevistem tot seguit l’organitzador d’aquest esdeveniment, Oriol Olivé.

-Qui ho ha organitzat ?

L’organització d’aquest projecte ha sigut la Isabel Teixidor, professora del departament de català.

-Quan va sorgir la idea?

Fa uns 5 o 6 anys es feia aquesta iniciativa de parelles lingüístiques però al final es va haver de cancel·lar i fa dos anys es va recuperar i sembla que ara sí que funciona bastant bé i als alumnes els agrada bastant.

-Per què aquesta iniciativa?

Aquesta iniciativa va sorgir al Centre de d’Urbanització Lingüística, ens va agradar la idea i vam decidir copiar-la al Can Mas, ja que ens semblava una bona idea perquè els nois tinguin menys por a parlar català en públic.

-On es realitza aquesta activitat?

L’activitat es realitza a les hores del pati, dos dies a la setmana, a l’aula de 2n d’ESO A.

-Gràcies a això, creus que els nois/noies del Can Mas parlaran més català fora de l’institut?

Aquest projecte té la finalitat que els nois estiguin més còmodes parlant català perquè estan acostumats a un català ple de castellanismes, com és usual a Ripollet. Creiem que si practiquen una mica i els agrada, podran parlar amb els seus amics i familiars sense pensar que el català no és una llengua que es parla massa o tinguin vergonya a l’hora de expressar-se.

-Pot participar tothom?

Sí, pero no en aquest projecte concret, perquè l’hem fixat per l’ESO bàsicament, ja que els alumnes de batxillerat tenen les hores diferents i no tindríem suficient temps per tothom.

Rubén Sánchez (4tC) i Nicolas Ruiz (4tC)