Abans de Nadal ens va visitar l’actor Isaac Morera per fer una representació teatral del famós llibre El Lazarillo de Tormes, novela picaresca anònima de la literatura espanyola del Segle d’Or.
A continuació describim cada un dels tres moments escenificats:
1. A la primera representació en Joan Cárdenas va sortir a participar representant el Lazarillo en l’escena de l’amo cec, que acaba donant-li un fort cop quan deixa caure sobre ell la gerra de vi. Al principi el Lazarillo li va fer un forat a la part inferior de la gerra per veure vi, i per tal que no caigués el líquid pel forat va posar un tap fet de cera fins que, malauradament, l’amo es va adonar.
2. La Miriam Muñoz va sortir en la segona escena respresentant el Lazarillo, quan aquest li compra una clau a un serraller per tenir un duplicat de la clau que obre el cofre. Després d’obrir el cofre (quan el clergue no mirava) es posava la clau a la boca per anar a dormir i el soroll que sortia pels forats de la clau quan el Lazarillo respirava va despertar l’amo fent que seguís el soroll, imaginant que era una serp i, descobrint la veritat, el fa fora de casa seva.
3. La tercera i última escena la va respresentar en Raúl Ramos fent el personatge de 
Lázaro. L’escuder aparentava tenir bastants diners, menjar i una bona casa, i anava sempre amb un escuradents. Va presentar-li seva casa i quan va entrar es va donar compte que era fosca, mugrosa i escasa de mobles. Lazaro havia d’anar mendigant per sobreviure a la fam. L’escuder li va dir a Lazaro que anés a la plaça a comprar i carrer abaix es va trobar amb molts clergues i gent que anava a un sepeli. La vídua (la nostra companya Eva Guerrero) anava plorant i, com deia que anaven a portar el mort a la casa fosca i lòbrega, el pobre Lazarillo es pensava que vindrien a casa del seu amo i això el va espantar molt.
En conclusió, l’Isaac ens va fer pensar i va comparar la realitat del Lazarillo amb la nostra realitat de crisi actual, on molta gent s’ha d’espavilar per sobreviure aquest període de crisi.
Joan Cárdenas i Andrea Tortosa (4t C)
A diferents diaris del món hi ha seccions on hi publiquen vinyetes, les quals intenten fer-nos riure, amb temes de l’actualitat. Els més populars són els de política, esport i religió. Aquestes vinyetes tracten aquests temes amb un to de burla, i tenen molts avantatges, però també hi tenen inconvenients:
on s’hi feia burla del profeta Mahoma.
El Homer, el Bart, el Marge, la Lisa i la Maggie Simpson apareixien per primera vegada a la petita pantalla en 1989. La sèrie d’animació creada per Matt Groening ,va acabar per anar més enllà dels límits de la televisió per esdevenir tot un referent social i cultural de manera còmica.
A Espanya, la seva emissió (i reemissió) a Antena 3 ha fet que diverses generacions hagin crescut marcades per les històries dels habitants de Springfield, com per exemple, entre els adults, podem comparar la seva descripció física amb el físic dels personatges dels Simpon, com la panxa cervesera del Homer, la postura de relax amb la cervesa en la panxa al sofà de casa seva, el bigoti de Ned Flanders, etc.
