EL NOSTRE: Revista de l'Institut CAN MAS (Ripollet)

El passat 20 de maig van tenir lloc a Veneçuela unes eleccions per escollir un nou president, suposadament “democràtiques”, on l’actual president Maduro ha aparegut com a candidat en la majoria de les llistes electorals.

Aquestes recents eleccions han estat històriques quant a abstenció. Només el 46% de la població de Veneçuela ha participat als comicis; dels 20 milions que podrien haver participat, només van participar 8 milions. D’aquests, 5’8 milions van votar Maduro.

El president, confiat, assegura que “la democràcia és el camí i avui s’ha demostrat al món”. Mentrestant, el seu principal rival, Henri Falcón, considera que no han estat unes eleccions reals i netes,  demana la celebració de noves eleccions.

Els ciutadans, que rebien constantment caixes amb subministraments procedents del govern (alimentació entre d’altres) confirmen que els han fet xantatge: “ens van amenaçar amb deixar de rebre menjar si no anàvem a votar”. La situació és desesperant.

Els Estats Units consideren que aquestes eleccions han estat “una farsa” i han anunciat noves sancions, tant econòmiques com petrolieres. Està clar que el descontentament dels països és unànime davant d’aquests fets.

Javier Sánchez i Rubén Valdiviezo.

Un tribunal australià ha declarat l’arquebisbe d Adelaide, Philip Wilson, culpable d’encobrir casos de pederàstia durant la dècada de 1970 i contra el qual anunciarà la sentència el proper 19 de juny. Wilson, que és el membre de l’Església catòlica de major rang en el món acusat per un delicte d’encobriment d’abusos sexuals de menors, s’enfronta a una pena màxima de dos anys de presó.

La causa principal contra Wilson és per no informar dels abusos comesos per Fletcher contra un nen de 10 anys, identificat com Peter Creigh, a la regió de Hunter Valley, prop de Newcastle, el 1971, quan en va tenir coneixement. Durant el procés el magistrat Stone va dir que el testimoni de Creigh li va semblar creïble i veritable. “Estic satisfet i crec que el senyor Creigh va descriure  com va realitzar una fel·lació a Fletcher i el va masturbar”, va dir el magistrat.

Durant el procés la defensa va argumentar que l’arquebisbe, que porta un marcapassos i se li va diagnosticar fa poc Alzheimer, no estava en condicions de comparèixer davant del jutge perquè la malaltia impactava en les seves “funcions cognitives”. El seu advocat va argumentar que el clergue mai va haver de ser processat per encobriment perquè en aquella època les ofenses haurien estat considerades com “actes indecents” i no com a delictes. L’Església catòlica, amb una forta presència a Austràlia, va rebre queixes de 4.500 persones per presumptes abusos a menors comesos per uns 1.880 membres d’aquesta institució entre el 1980 i el 2015, encara que alguns casos es remunten a la dècada de 1920.
A principis d’any, diversos arquebisbes australians van admetre que la resposta de l’Església catòlica del país davant els casos de pederàstia va ser equivocada i van denunciar la seva “negligència criminal”.

.

Raúl Hurtado.

La setmana passada els alumnes de quart d’ESO vam representar l’obra “Els Miserables” al Teatre Auditori de Ripollet, els dies 9, 10 i 11 de maig.

Ningú sabria descriure exactament tots els sentiments que vam sentir en aquell moment, va ser una experiència inoblidable que ens va unir els uns als altres com a una gran família i que va ajudar a alguns de nosaltres a adonar-se del que en realitat els agradaria  fer en un futur.

Va ser inevitable que la majoria de nosaltres esclatés a plorar al final de l’última actuació després de tot el que havíem fet junts i de totes les emocions noves que vam sentir fent l’obra, i també pensant que alguns no ens tornarem a veure el curs que ve perquè anirem a diferents llocs per estudiar allò al que ens volem dedicar.

Silvia Valenzuela i Sara Casado.

“Els Miserables” és una de les obres fonamentals de Víctor Hugo i és considerada com una de les grans novel·les del segle XIX, paradigma del romanticisme francès que analitza, sense donar treva al lector, la societat francesa de l’època. Ambientada durant els successos de la rebel·lió de juny de 1832, Víctor Hugo presenta en aquesta obra gran part del seu propi ideari polític.

Per això, a simple vista es pot veure que representar “Els Miserables” no havia de ser gens fàcil, i molt menys comptant amb poques  setmanes de preparació prèvia. Els alumnes i prefessors de 4t d’ESO hem dedicat molta feina del curs a portar a terme aquest projecte.

Afortunadament vam comptar amb  una setmana de dedicació exclusiva a assajos i representació de l’obra. Els dies 7 i 8 de maig ens vam reunir al matí i a la tarda a l’Auditori de Ripollet per fer els assajos preparatoris i l’assaig general.  El dimecres 9 al matí vam estrenar l’obra per a l’associació  Aspasur: cal dir que el públic va prestar molta atenció i els va commoure l’obra.  A  la tarda vam representar l’obra davant d’estudiants de primària de Ripollet. El dijous 10 al mati vam fer dues funcions per als alumnes  del nostre institut.  I, finalment, les representacions generals i obertes a tot el públic van ser el mateix dijous a les 18h i el divendres 11 a les 18h i a les 21h.

Sobre l’experiència viscuda podem ressaltar l’esforç, la dedicació i la unió que ha comportat aquest projecte. El bon treball en equip i la valoració de la feina de cada persona han estat presents en tot moment, i aquesta ha estat una de les coses que més ha satisfet  tant professors com alumnes. Cadascú ha col·laborat en diferents aspectes, com els tècnics, els actors, els tramoistes, el vestuari i el cor. Tots junts hem donat com a  resultat final aquesta magnífica obra.

Melani Estrada i Nadia Martínez.

Vam començar el curs escolar sabent que faríem un musical, de la mateixa manera que les dues últimes promocions de 4t d’ESO.  Al llarg d’aquest any hem anat coneixent la història d'”Els Miserables” i treballant-la des de música, arts escèniques, tecnologia i visual i plàstica.

El procés per arribar aquesta setmana, del 7 a l’11 de maig, a fer les representacions al Teatre Auditori ha estat dur: molts moments d’incertesa sense saber si sortiria bé, dos dies d’assaig general i tres dies representant.  Però al final vam aconseguir fer-ho: tota la unió que vam demostrar, també amb els professors, va ajudar molt. Mil emocions barrejades.

Mai hauria arribat a imaginar, personalment, que aquest musical no només ens uniria, sinó que solucionaria  conflictes entre nosaltres.  Veure un escenari sencer plorant o sentir l’adrenalina abans de representar no et deixa indiferent.

Patricia Rodríguez.

La darrera setmana a l’institut Can Mas  hem viscut una experiència inoblidable, una setmana on hem viscut una muntanya russa d’emocions. Al principi ningú creia en aquesta aventura dels “Miserables” ja que ens estava costant aprendre les cançons, els balls, etc. Portàvem una setmana amb un alt nivell d’estrès  i teníem molts nervis. Es notava una certa tensió entre els alumnes i estàvem moltes vegades discutint i amb enfrontaments.

Dilluns 7 va ser el primer dia que vam assajar al Teatre Auditori i no vam estar gaire concentrats. Dimarts ens vam adonar que només faltava un dia per estrenar l’obra i vam prendre’ns més seriosament els assajos. Dimecres vam estrenar davant dels alumnes de l’Aspasur, vam gaudir de les seva companyia i ells van valorar molt el nostre treball; probablement va ser una de les millors funcions que vam fer ja que teníem l’eufòria de l’estrena. Després de la funció vam resoldre els seus dubtes i vam escoltar les seves crítiques, que van ser molt bones.

Dijous al matí vam fer tres funcions a alumnes de diferents col·legis i als alumnes del Can Mas. Aquestes funcions van ser bones però no van tenir la mateixa eufòria.

Les millors funcions van ser les dels pares, dijous i divendres a la tarda.  A l’última vam fer una ronda de parlaments. El Toni Liarte va començar i després van continuar els professors. Tots estàvem plorant per l’emoció i alguns alumnes van parlar també.

En conclusió, “Els Miserables” ha estat una vivència inoblidable ja que tots els alumnes ens hem unit molt i hem gaudit d’una gran experiència. Aquesta serà una setmana que guardarem sempre en el nostre record.

Eric Jiménez i Guillem Martínez.

Els alumnes de quart d’ESO hem estat tota la setmana passada al Teatre Auditori representant l’obra de Victor Hugo “Els Miserables”. Jo he estat interpretant al Sr.Thenardier, un taverner, lladre i estafador que el que més li agrada són els diners. El meu personatge m’ha encantat, sento que m’he ficat força al paper i he gaudit moltíssim interpretant-lo.

Va ser una experiència increïble: moltíssimes emocions, vaig estar molt nerviós durant totes les funcions, des de la primera fins a l’última. Vam unir-nos tots moltíssim i em va encantar l’experiència.

Alejandro Segador.