PREMIS DE POESIA, CATALÀ I CASTELLÀ, SANT JORDI 2013

LA FLOR MÉS ESTIMADA

Ha vingut al capvespre
la flor més estimada
que podia desitjar
en el millor dels somnis.

Quina olor emana
quan tinc a la vora;
quin embruix més subtil
el perfum que desprèn.

El color dels seus pètals.
quan fixament els miro
jo m’hi trobo perdut
en plena felicitat.

La flor més estimada,
que sempre he somiat
tenir el meu cor,
ja l’he trobat.

Poema d’ Amina Meghaouia, de 2n B, de batxillerat.

PARADOJAS

Me estremece saber que,
para algunos,
el único alivio de esta vida
se encuentra fuera de ella.

…que, para muchos, es la soledad
su más fiel compañera.

…que algo como el Vacío
puede llenar tanto espacio.

…que cuanto mayor el progreso,
menor la humanidad que esconde.

…que los mudos diálogos entre futuros amantes
sea lo que más conversación ofrezca.

…que el intenso abrazo que aprisiona
contenga la libertad entre sus
rejas.

Adrián Guerrero, 2 batx A

Judith Martin 4t B i Azahara Lahboubi 4t A

Aquest article ha estat publicat en Actualitat Cultural, Coses "NOSTRES", General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *