El nombre de víctimes de violència de gènere i violència masclista que van ser inscrites en el Registre Central del Ministeri de Justícia l’any 2017 va ser de 36.134 persones, un 2,3 per cent més que l’any anterior. D’aquest total, 33.392 van ser dones i 2.742 homes, segons l’Estadística de Violència Domèstica i Violència de Gènere 2017 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
El total de víctimes per violència domèstica amb ordre de protecció o mesures cautelars ascendeix a 6.909, un 0,7% més que l’any anterior, dels quals 2.596 van ser homes (el 37,6%) i 4.313 dones (el 62,4 %). El nombre total de víctimes d’aquest tipus de violència és més gran que el de persones denunciades (4.908), amb una relació de 1,4 víctimes per cada persona denunciada.
Tenim unes xifres de maltractaments a dones i assassinats que escandalitza. Posem molt d’èmfasi en les lleis i, en canvi, hem deixat molt desatesa la qüestió educativa en la infància, l’origen de totes les personalitats adultes.
Aquestes dades reflecteixen directament el masclisme que hi ha entre els adolescents i ens donen l’oportunitat de poder parar-ho educant a temps en comptes de difondre idees de dones que siguin submises i que haurien de canviar el pensament de l’home.
Podem educar donant l’exemple els pares i mares, compartint les responsabilitats de cura als altres i de les tasques domèstiques, tractant-nos amb respecte i valorant el treball no remunerat, independentment de qui el faci. També podem educar els infants ensenyant-los i incentivant jocs, joguines i llibres no sexistes que no segreguin i categoritzin espais, temes, activitats i rols per a nens i nenes.
Assegurar que tant nenes com nens aprenguin i gradualment prenguin responsabilitats relacionades amb la cura, l’ordre i la neteja, així com prendre decisions, liderar iniciatives, expressar les seves opinions i resoldre problemes apropiats per a la seva edat. Oposant-se a qualsevol burla sexista, comentari pejoratiu o que reforci rols estereotipats de gènere, per exemple preguntar-li a un nen de 4 anys les nòvies que té, o riure’s d’ell perquè té por o criticar una nena perquè es mostri dominant, expressi les seves opinions enèrgicament o no es preocupi per la seva aparença física. Aquests serien passos molt importants en el bon camí.
Patricia Rodriguez i Fiza Nazir.
