La darrera setmana a l’institut Can Mas hem viscut una experiència inoblidable, una setmana on hem viscut una muntanya russa d’emocions. Al principi ningú creia en aquesta aventura dels “Miserables” ja que ens estava costant aprendre les cançons, els balls, etc. Portàvem una setmana amb un alt nivell d’estrès i teníem molts nervis. Es notava una certa tensió entre els alumnes i estàvem moltes vegades discutint i amb enfrontaments.
Dilluns 7 va ser el primer dia que vam assajar al Teatre Auditori i no vam estar gaire concentrats. Dimarts ens vam adonar que només faltava un dia per estrenar l’obra i vam prendre’ns més seriosament els assajos. Dimecres vam estrenar davant dels alumnes de l’Aspasur, vam gaudir de les seva companyia i ells van valorar molt el nostre treball; probablement va ser una de les millors funcions que vam fer ja que teníem l’eufòria de l’estrena. Després de la funció vam resoldre els seus dubtes i vam escoltar les seves crítiques, que van ser molt bones.
Dijous al matí vam fer tres funcions a alumnes de diferents col·legis i als alumnes del Can Mas. Aquestes funcions van ser bones però no van tenir la mateixa eufòria.
Les millors funcions van ser les dels pares, dijous i divendres a la tarda. A l’última vam fer una ronda de parlaments. El Toni Liarte va començar i després van continuar els professors. Tots estàvem plorant per l’emoció i alguns alumnes van parlar també.
En conclusió, “Els Miserables” ha estat una vivència inoblidable ja que tots els alumnes ens hem unit molt i hem gaudit d’una gran experiència. Aquesta serà una setmana que guardarem sempre en el nostre record.
Eric Jiménez i Guillem Martínez.
