La vaga feminista ja és part de la història del nostre país. Estem orgulloses del que hem aconseguit. Ara, l’èxit d’aquesta mobilització social ens planteja el repte de fer reals les demandes d’aquesta vaga. Això ni comença avui ni s’acaba demà. Les feministes portem un any organitzant això i ens precedeixen moltes lluites; i a partir de demà el que la vaga ens ha portat en forma de debat ciutadà s’ha de començar a materialitzar en lleis, polítiques públiques, recursos econòmics, i en canvis socials i culturals que es reflecteixin en la quotidianitat.
La demanda ha quedat clara i ara ha de fer-se real: la societat està demanant un canvi i cal construir-lo en comú. Per la nostra part, com a feministes i com a convocants d’aquesta vaga, anem a avaluar, a reflexionar i a seguir fent el que hem fet sempre, situar el feminisme en el centre del debat, perquè una societat més justa i igualitària és absolutament necessària.
El passat 8 de març a tota Espanya es van fer grans manifestacions. A Bilbao, les mobilitzacions van ser secundades per 35.000-50.000 persones al matí; a Pamplona van ser 13.000; a Vitòria 12.000; i a Sant Sebastià més de 5.000. A la tanda de la nit van ser altres tantes o moltes més les dones que es van manifestar. A Bilbao, per exemple, van arribar a la xifra de 60.000.
Noemí Sanchez, Amina Fatihi, Cintia Marañón i Julia Enguidanos
