L’ús de l’oli de palma per part de la indústria de l’alimentació s’ha disparat en un temp
s rècord. La producció era molt reduïda als anys 60 del segle XX, però avui ha arribat ja a 30 milions de tones anuals. I com que la demanda no para de créixer, les perspectives de futur apunten a un augment de la producció amb les conseqüències que això provoca per al nostre planeta. Alguns investigadors han dit que l’oli de palma no és molt saludable. Però què sabem de l’oli de palma?
Què és l’oli de palma i per a què es fa servir?
L’oli de palma és el més utilitzat en el món i es produeix a partir del fruit de la palma africana. Tot i ser originari de l’Àfrica, el seu cultiu es va estendre a Amèrica i, en les últimes dècades, a l’Àsia, i avui n’és el principal productor mundial. Ric en vitamines A i E, s’ha fet servir des de temps immemorials.
Qui va descobrir aquesta planta?
L’oli de palma la van descobrir en l’Àfrica , però cada vegada n’hi ha menys arbres que planta l’oli d’oliva.
On es cultiva l’oli de palma?
A l’Àfrica, Amèrica i el Sud-est Asiàtic, en granges que necessiten unes condicions molt concretes. El 90% de la producció mundial d’oli de palma prové de Malàisia i Indonèsia. Cada hora es destrueixen al Sud-est Asiàtic zones de boscos que equivalen, en dimensions, a 300 camps de futbol.
Per què es destrueixen boscos?
Només a Indonèsia hi ha 20 milions d’hectàrees de superfícies ermes on es podrien instal·lar plantacions. Es calcula que en menys d’una dècada Indonèsia haurà perdut el 98% dels boscos com a conseqüència de la tala indiscriminada que es fa per obtenir l’oli.
Què implica per a les poblacions locals?
Des de fa milers d’anys els habitants de països com Indonèsia han viscut dels boscos. La desaparició del seu hàbitat natural comporta que milers de persones perdin el sustent i es vegin obligats a emigrar a les ciutats. Els habitants d’aquestes terres que no emigren no tenen altre remei que treballar per a les plantacions, on són explotats i tractats com si fossin esclaus.
Què es pot fer?
En vista de la seva utilització massiva, no sembla gaire realista confiar que l’oli de palma es deixi d’utilitzar. D’entrada, caldria buscar-ne substituts. Així doncs, la solució més factible passa, segons molts activistes, per establir normes estrictes que en regulin la producció, controlar de forma estrictes les zones on es cultiva –tal com fa Ferrero, que només compra oli de palma procedent de plantacions sostenibles per elaborar la Nutella–, etiquetar correctament el producte i crear un impost per penalitzar-ne el consum.
El boicot és la resposta?
Els activistes més radicals demanen la prohibició de l’oli de palma, i fins que no arribi, el boicot per part dels consumidors de tots els productes elaborats amb oli de palma. A més, alerten que un boicot provocarà encara més sofriment en països pobres i molt poblats. Uns quatre milions de persones viuen del cultiu de l’oli.
Eric Ledesma i Javi Rivero (4t B)
