Un estudi demostra que sí, que els pares tenen sobre-protegits als seus fills; això no es bo, perquè els traspassen les pors i mai surten del seu hàbitat.
Hi ha diferents casos, sobretot es dona en els adolescents. Hi ha actuacions molt comunes en la infància, els que més es donen són: tenir-lo sota la seva faldilla com a escut, defensar-los quan tenen algun problema, guardar el seu lloc a la cua del parc perquè no s’hagi de barallar o enfrontar amb ningú, vigilar-lo si va a llençar la brossa, amb l’ull sempre a sobre i, en el cas del adolescents, més o menys el mateix.
Tots aquests punts anteriors tenen inevitablement conseqüències a l’hora de relacionar-te i d’
enfrontar els teus problemes tu sol quan ets gran. Ara us mostrem algunes reflexions de pares i fills:
-Cada vegada que els sobre-protegim els traiem els anticossos davant del seu futur.
-Els pares diuen: “Algun dia seràs pare i m’entrendràs”, però ells també van ser fills i no ens entenen.
Vosaltres creieu que els pares sobre-protectors estan fent el millor pels seus fills?
Sara Casas i Miriam Colilles (4tB)
